LA CULPA LA VA TENIR LA POMA

“ I si no m'hagués menjat la poma”

La dona estava asseguda  a la cuina tot menjant-se una poma. Era al vespre i abans d’anar-se’n a dormir, molts dies li agafava una mica de buidor a l’estómac, com que sempre sopaven molt d’hora , llavors li venia de gust una poma.

La pelava amb molta parsimònia, l’anava tallant a trossets i els mastegava amb molta cura, gaudint d’aquell gust entre dolç i àcid de la fruita. Pensava en com havia transcorregut el dia, pensava en els seus angelets que dormien plàcidament i també en els seu marit que ja feia estona que roncava. Ella sempre era la última d’anar-se’n al llit. Va mirar el rellotge, -que tard que és avui –va pensar.  Encara li quedava un quart de poma que s’anava acabant lentament.   

Llavors va sentir una remor al jardí. Se li va ocórrer tancar el llum abans de mirar per la persiana. Una llum és bellugava entre els matolls i li va semblar que es veia més d’una persona. És va esglaiar.

El primer que va fer va ser despertar al marit. – Corre que amb sembla que hi ha lladres al jardí-  aquest es va aixecar d’una revolada.
¾   Tu ves amb els nens. Jo avisaré als mossos d’esquadra.

L’home després de mirar per la finestra , les llums de la casa encara eren apagats, va veure dues o tres persones que es movien portant petites llanternes. Deurien esperar que tot estigui en silenci per entrar, i potser adormir-los amb algun gas i després segur que regirarien tota la casa. Temia fins i tot que no els fessin mal.

Al cap d’uns deu minuts, des que els havia avisat, es van presentar el mossos a la casa. Al  cap d’un moment van tocar al timbre.

¾   Però que fan aquests que espantaran als lladres i fugiran.

L’home va obrir i va veure un mosso enfurismat.

¾   Un altre vegada que ens avisi, miri bé el que fan, i qui són  els lladres. Aquests són tres dones que buscaven cargols per aquests indrets, ja que ahir va ploure. La tanca del jardí era oberta i hi havia uns matolls que n’estaven farcits. No feien soroll per no despertar-vos.

La dona també havia acudit a l’arribada dels mossos i estava avergonyida. Els mossos es van acomiadar, llavors el marit li va dir,

¾   Millor que només hagi estat un ensurt. Va, tornem-nos al  llit que haig de matinar.

La dona va assentir amb el cap avergonyida, sense dir res, mentre pensava...   “i si no m’hagués menjat la poma, no hauria vist aquelles  llums, no hauria pensat que hi havia lladres  i no hagués fet aquest ridícul tant espantós.”

  18/11/ 2014/