"En tot silenci hi ha un soroll"
El silenci era total, en aquella
habitació tancada, la dona asseguda en la seva butaca amb els ulls tancats,
pensava en els fets tràgics que havien passat en aquells dies i que l’havien
postrat en aquell estat de depressió i tristesa.
En mig d’aquell silenci, va
començar a sentir el tic-tac d’un rellotge de paret, que primer ni se’n havia
adonat que hi era. Aquell tic-tac va començar a acompanyar aquell silenci
durant tota la tarda, va ser el rerefons del seus pensaments embotornats.
Llavors es va donar compte que
tornava a tenir pensaments, ja que fins aquell moment, aquests també havien
quedat paralitzats. Havia quedat buida del tot, després del tràgic accident on
havia perdut la persona que més s’estimava. El tic-tac del rellotge l’havia
tornat al món real, encara que fos un món de tristesa i sofriment; l’havia
tret d’aquell ensopiment en que feia dos dies estava submergida, tornava a mirar a l'entorn.
El rellotge, amb el seu tic-tac , li recordava que el temps passa, el temps continua,
la vida segueix el seu curs i cal seguir endavant d’una manera o altra.
04/11/2014/
Hola Anna, el teu relat m'ha fet pensar que el silenci també el podem sentir, encara que sigui amb el tic tac del rellotge com a fons...
ResponEliminaA mi m'encanta quan vaig a alguna casa de pagès, tancar els ulls i sentir el pas del temps que marca el rellotge i els antics són preciosos...
Petonets.
Tens raó M. Roser, va bé escoltar el silenci acompanyat del tic-tac del rellotge, encara que els rellotges elèctrics ja no fan el tic-tac.
EliminaEl de la foto em recorda el que teníem a casa, ja fa uns quants anys.
Una abraçada