LA FIRA DELS BOLETS. III

¾    Caram! Sí que és valuós aquest... Com m’ha dit, Cantharellus lutescents, no?

¾    Sí, senyor Pau. Després, ha estat molt pesat el meu treball per protegir-lo de qualsevol mal girbat insecte, rosegador o bestiola del bosc que pogués malmetre la seva bellesa. Fins avui, que a primera hora del matí. Sí, avui, perquè la lluna ens està favorable. Aleshores, he pujat de nou al bosc i l’he recollit tendrament. Com la bona mare acull al seu nadó acabat de nàixer.

¾    Oi, si! Com l’ha cuidat vostè! Això és una feina molt acurada.

¾    Senyor Pau, la feina s’ha de fer sempre amb el grau màxim de bé. Sinó només és una potineria, una rere altra, que no omple d’orgull ni al que la produït ni al que la compra. Observí, que és tendre. Que viu és el color groc del seu camal. I la seva copa, del grec Kantarus, és fina, alta i de vores fines. Què en diu del seu color i aquesta franja que surtin del peu de la copa arriba fins dalt trencant la monotonia del seu color fosc. Observi vostè, aquestes dues arrels, com dos finíssims pèls, que sobresurten del tronc groguenc. com indicatiu de la seva jovenesa.

¾    M’han convençut les seves paraules- em contesta ja completament entregat- Quan val?

¾    Miri per vostè, que veig que és de cor sensible, jo li volia vendre per 25 €. Però he notat que vostè és un home com cal, i aquest deliciós camagroc, no podria estar en una altra taula que no fos la seva. Senyor Pau, com amic i fent una gran sacrifici, no cregui la meva senyora no estarà gens contenta, li rebaixaré fins a vint-i-tres. Sincerament, no puc abaratir-li mes.

¾    És car! Allà els venen a 12 € el quilo.

¾    Senyor Pau! No voldrà compara un vulgar cotxe de 49 cc. amb un Mercedes Benz. Escolti, si ho compara així no li venc la meva obra d’art, més que meva del Senyor del Cel i la Terra, de l’Altíssim.

¾    Va tingui li compro m’ha atès tan bé que no vull regatejar. Aquí té els vint-i-cinc. Ja li fet perdre prou temps.

¾    El temps no té importància, senyor Pau, la qualitat sí.– Responc melosament.  

Llavors quan el senyor Pau marxa tot content amb el seu camagroc, això sí, dins un estoig de plàstic dur transparent, torno al cotxe i de la bossa del maleter trec un altre camagroc que remullo i el poso enmig de la safata. Per que vendre caixes, si venen tres o quatre al dia em guanyo més bé la vida. Si passa de nou el senyor Pau, li diré que aquest me l’ha portat la Maria, quan ha vist era en el seu moment idoni.   

Miquel Pujol Mur.