LA FESTA DE L'AMIGA

Estava avorrida en aquella festa, no sé perquè se’m va acudir d’anar-hi. Des del trencament amb el Pep no estava massa d’orgues, però la Raquel, una amiga íntima,  se’m enfadava molt si no anava a la festa del seu aniversari. Així que em vaig arreglar una mica... i allà estava a la festa amb cara de pomes agres.

Estava en un racó, mirant per la finestra, quan va aparèixer aquell noi , amb dos gintònics a la mà, me’n va oferir un,

¾   Això t’animarà una mica –em va dir.

 Vaig agafar el vas  que m’oferia i llavors vaig veure el seu somriure tímid,

¾   Gràcies, avui em fa falta.
¾   No t’agraden les festes? Sembles deprimida i trista.
¾   No estic passant els meus millors dies.
¾   Se té de ser franc, jo tampoc estic massa en forma.
¾   Així ja en som dos. Valia més haver-nos quedat a casa.
¾   Potser estàvem destinats a conèixer-nos. Que et sembla si sortim al jardí perquè ens toqui una mica l ‘aire.

 Van sortir a fora, allà l’aire era sec i fresc. Arribàvem els acords de la música i el xivarri esmorteït  de la gent i de la festa, però es respirava calma i tranquil·litat . Els dos joves van començar a parlar, a fer-se confidències, pot ser ajudats per la placidesa de la nit o ja una mica per l’efecte del gintònic , així la Mònica és va assabentar que el Carles havia trencat feia tres dies amb la seva parella, just el mateix dia que ella havia trencat amb el seu xicot. “Som companys de fatigues” -va comentar ell amb un somriure- i van brindar amb el poc de gintònic que quedava als vasos.

 Van estar molta estona parlant, es trobaven bé l’un al costat de l’altre; s’explicaven coses de les seves vides com dos vells amics. Els seus respectius  “exs” van quedar aviat oblidats.

Després van decidir tornar a la festa i van acabar la nit ballant alegrement. Quan va acabar la feta estaven esgotats, però feliços. L’amargor del començament havia desaparegut dels seus rostres. Una estranya lluïssor es reflectia en els seus ulls i una nova il·lusió apareixia en les seves vides. És van acomiadar amb un tendre petó, després de  quedar  per l’endemà  retrobar-se de nou.

04/11/2014/