Arribava
tard. No podia ser, arribava un quart tard al taller d’escriptura. M’hauria de
disculpar. La tia Carme que sempre truca quan estic a punt de sortir. Pujava de
presa les escales del primer pis i en
arribar davant de l’aula em vaig deturar, vaig respirar a fons i vaig obrir la
porta... Estava tot en penombra i no hi havia ningú. Anava a donar
l’interruptor de la llum, quan vaig veure una silueta gran, allargada, en un racó que és movia i venia cap a mi. Vaig
tancar la porta i vaig córrer escales avall esperitada. Tota agitada encara
vaig preguntar al conserge,¾ Si, però vas molt d’hora, encara falta més de mitja hora per les deu.
¾ Què.... ?
Vaig
mirar el rellotge. Llavors hi vaig caure. Ahir s’havia de canviar l’hora i jo
no ho havia fet. Així que arribava molt aviat. Amb el que havia hagut de
córrer. Llavors vaig pensar en aquella silueta de dalt,
¾
Doncs
a dintre l’aula hi havia algú...¾ Vols dir que no ho somies, a dalt no hi ningú, la porta és tancada.
¾ No, no... –vaig dir- la porta era oberta i hi havia una persona estranya a dins, o un animal... potser un lladre... Jo l’he vist.
¾ Et dic que tot es tancat. Fins a les deu no comencen els tallers i no ha pujat ningú. A veure, però, pugem-hi a donar una ullada.
Amb el conserge vam pujar a dalt al primer pis i va intentar obrir la porta de la classe, aquesta estava tancada amb clau.
¾ No pot ser, abans estava oberta i hi havia algú a dins.
El
conserge va obrir la porta i va entrar a donar-hi una mirada. Tot estava quiet.
No hi havia ningú, ni cap finestra oberta,
¾
Ho
veus com no hi ningú, -mentre tancava la
porta.- Mira, la noia de la neteja, li ho preguntarem.
Es
van acostar als lavabos on la Lidia estava netejant,¾ Escolta Lidia, has vist algú que passés per aquí o sortís d’alguna aula.
¾ No, fa un moment que he baixat de dalt i no he vist ningú enlloc.
¾ Ja m’ho semblava. Va anem. –mentre m’agafava pel braç i m’acompanyava escales avall.
Estava
al·lucinada . M’estaria tornant boja. Realment hauria vist visions? Estic
segura que allà dins hi havia algú i a més la porta era oberta. No podia ser
que fossin imaginacions meves, el que havia vist era ben real . Encara estava
espantada. Em vaig asseure en un banc, allà a l’entrada a l’espera que
arribessin les companyes.
Mentre
a dalt, la Lidia va obrir un lavabo i en
va sortir un home alt i cepat, el marit de la senyora del bar,¾ Va surt que ja ha passat el perill. Per poc ens enxampen.
¾ Com t’has pogut oblidar de tancar la porta amb clau.
¾ Un descuit com un altre. Ara baixa per l’escala del darrera, no sigui que et vegin hi lliguin caps.
Ostres , no hi ha dret donar aquests ensurts, per tenir una estona boja...Ara que la noia era una mica despistada per oblidar-se de canviar l'hora. Pel què fa a l'ensurt, al final tindrà tema per una bona història...Perquè , és clar, ella està segura que ha vist algú!!!
ResponEliminaQue tinguis una bona setmana.
Si M. Roser, aquesta noia despistada té a les mans un bon tema fer una nova història, intentant esbrinar que, o qui hi havia allà dintre.
EliminaUna abraçada
haha, jo em pensava que era el fantasma de la inspiració :)
ResponEliminaNo, Sílvia era una cosa més material. Això del fantasma de la inspiració és molt bo, m'ho guardo per un altre relat.
Elimina