Visitàvem
novament l’església de Santa Maria de Pinós en terres berguedanes properes al
Lluçanès.
Aquest
petita església també es anomenada com la Mare de Déu de Ginebret. Prop de
l’església romànica de Santa Maria de Pinós, i dalt d’un petit turó, hi ha les
restes d’una torre del segle XII que correspon a la gran masia fortificada de
Ginebret, de planta quadrada, dos pisos d’alçada i finestres en forma
d’espitllera.
Situada
a la demarcació parroquial de la veïna església romànica de Sant Pau de Pinós,
la seva existència es manifesta en un llegat testamentari de l'any 1169.
Des
de l'any 1170 s'enregistren deixes i donacions de particulars que enriquiren
l'església de Santa Maria de Pinós o de Ginebret, del segle XI.
Al
segle XIV apareix sovint esmentada com un santuari depenent de Sant Pau de
Pinós. La capella està situada prop de la casa anomenada Ginebret, i no gaire
lluny del lloc on s'aixecava el castell de Pinós.
Durant
la Baixa Edat Mitjana el seu terme passà a la parròquia de Santa Maria de
Merlès, de la qual s'independitzà l'any 1778, quan passà a dependre de Sant Pau
de Pinós.
L'edifici
fou reformat forces vegades, sobretot l'any 1803, amb la construcció del
pòrtic, i l'any 1865, en que es construí un senzill altar, s'arrebossà
l'interior i es va refer la teulada i el paviment.
Església
d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó i reforçada amb arcs
torals.
Un
absis semicircular obert vers llevant està cobert amb quart d'esfera i presenta
una ornamentació típica de l'arquitectura llombarda: un fris d'arcuacions
cegues separades en grups de tres per bandes llombardes, pròpies del primer
romànic.
Al
mig de l'absis, hi ha una petita finestra de doble esqueixada, coberta amb un
arc de mig punt de petites dovelles; aquesta és l'única ornamentació de tot el
conjunt, ja que les parets i els murs de l'edifici són completament llisos.
A
ponent s'aixecà el campanar quadrat molt massís i reformat. La porta original
d’entrada, actualment tapiada. es situada a migjorn. Al segle XVIII es
va construir la sagristia i la nova porta a ponent, aixoplugada per un petit
atri.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada