MENTA DE MONTSERRAT

Sempre he tingut molt viu el record d’aquesta planta, de perfum suau i de flors de colors fúcsia, vermelloses. Des fa 50 o 60 anys enrere, quan sent encara una nena anava a passar els estius a casa dels meus avis a Graugés.   Allà, al carrer, en un pati  a davant les cases hi havia aquesta planta, grossa ufanosa. M’agradava agafar-ne brotets  florits i aspirar el seu aroma. Durant els deu o dotze anys que vaig pujar-hi sempre  havia vist aquella planta allà al davant.

Van passar molts anys abans  no vaig tornar-hi. Els meus avis van canviar de poble i em vaig oblidar del lloc i de la planta.

Des fa sis o set anys , que per diferents motius, he hagut de tornar algunes vegades  en aquell lloc. Moltes cases i coses estaven canviades, però la planta verda, alta  i plena de floretes vermelles seguia allà, no se si seria la mateixa o nous esqueixos, però em va fer tornar tots els records de la meva infantesa. Vaig preguntar a diferents persones quin era el nom d’aquella planta i ningú sabia dir-me que era. L’havien vist sempre allà, però no en sabien el nom.

Em picava la curiositat per saber que era aquella planta. Era una espècie de menta, però molt alta, semblava una planta arbustiva . Feia una olor suau, una  mica mentolat, però diferent de la menta corrent. A l’estiu s’omplia de flors petites, vermelles que s’obrien com un tub o una campaneta allargada, acolorint i contrastant amb el verd de les fulles.

De plantes com aquella n’havia vist en algun altre lloc, però no masses. Aquest diumenge vaig ser a la Festa Major d’un poblet de muntanya del berguedà. Després de la missa, la parella de priors , un nen i una nena, repartien flors a la gent que sortien; el nen em va donar un brot florit d’aquesta planta. Amb el brot entre els dits, vaig dir a la meva companya,

¾   M’agradaria saber com és diu aquesta planta.

Una senyora d’entre la gent que sortien al meu voltant em va contestar,

¾   És menta de Montserrat.

D’aquesta manera senzilla, al cap de molts anys descobria el nom d’aquella planta, que tant temps m’havia fet rumiar. La senyora també va dir-me que me’n donaria un esqueix  per plantar.

He buscat el nom per internet i no l’he trobada, per això dedueixo que segurament serà també coneguda per altres noms. Com que aquest és el nom que li donen en alguns indrets de la meva comarca, des ara, per mi,  aquesta  planta  serà  coneguda  com   Menta    de Montserrat.

18/08/2014/