EL BALL DEL FANALET

Sona la música a la plaça, el so de la trompeta sobresurt, es Festa Major al poble; a la noia li encanta aquesta orquestra, per això ja des que ha començat a tocar a la tarda, és a la plaça, asseguda en aquell improvisat bar per la festa, on es deixa portar per la música i els somnis.

Ahir a aquesta hora encara era a la platja, tombada sobre la tovallola damunt la sorra, mentre els raigs de sol acariciàvem la seva pell i li donaven aquell to daurat que tant li agrada i l’afavoreix;  altres estones estava nedant en aquelles aigües tan blaves i netes encara. L’ensurt que es va donar quan una onada es va emportar el flotador d’aquell xicotet, just quan aprenia a nedar, sort que ella era a prop i el va ajudar.

La noia va cap a la quarantena, sempre ha viscut al poble i no té gaires amigues, totes tenen parella i les veu poc, ella està sola, no ha tingut sort amb els homes, bé, -pensa- és que no he trobat el meu. Passen   algunes veïnes i xerrant una miqueta sobre la Festa Major.  Ella li encanta, però,  escoltar l’orquestra, assaborint una coca-cola, mentre amb la vista recorre la plaça on unes escasses parelles han començat a ballar.

Música moguda, després música més lenta, així transcorre la tarda. Comença a fosquejar, ara ja són moltes les parelles que s’han animat a ballar, la plaça està plena a vessar, la noia encara està asseguda al mateix lloc, abstreta en els seus pensament.

Llavors com no podia faltar, per animar la festa i l’ambient, els típics balls de rams o de l’escombra, per acabar amb el ball del fanalet que conclou la festa. La noia estava a punt de marxar, ja començaven de posar els fanalets a punt, quan se li acosta aquell estiuejant tant tibat que li porta un fanalet i li demana per ballar; a ella no li agradava ballar, però es un conegut de tota la vida i no podia dir que no i ja tenim la nostra amiga a punt de ballar el ball del fanalet.

Apaguen les llums de la plaça i només queda la claror dels fanalets encesos que es mouen al so de la música, tothom intentant que el seu allargui més que els altres, doncs hi ha premi pels guanyadors;  es comença a cremar  algun fanalet, primer tímidament , després la majoria ja estan encesos, només en queden dos de sencers...   se n’encén un, i  ... ja hi ha guanyadors i s’acaba la música. La noia i el xicot tibat son els guanyadors. El premi, una ampolla de cava.

Per cert que ballant la noia pensava que no era tant tibat el xicot com semblava, fins li queia simpàtic. El xicot per la seva banda també  pensava que aquella noia no era tant sosa com semblava, a més amb la pell colrada estava molt guapa.

En acabar el ball van anar a sopar els dos junts per continuar la festa i beure’s l’ampolla del cava del premi,  després una mica alegres van continuar junts el ball de nit, on van ballar tots els balls  i després van acabar  a l’apartament del noi, on aquest tenia una altre ampolla de cava fresquet per esperar la matinada.

 

28/07/2014/