Sorra, sorra i més sorra. Gent, gent i més gent. Estic
fart de tanta sorra, que es fica a tots els racons del cos. Estic fart de tanta gent amuntegada. Els pares es pensen
que m’agrada molt la platja, però la veritat és que l’odio, fa una setmana que som aquí i n’estic ben tip.
Trobo a faltar la tranquil·litat, els amics del poble, jugar a futbol amb ells, anar a la
piscina...
Cada any quan arriba l’agost,
quinze dies cap a Cambrils, a l’apartament de la tieta Roser. Els pares diuen
que ho fan per mi, pel iode, que no hi ha a la muntanya, perquè a l’hivern no
agafi angines, cosa que en soc perjudicat, però jo crec que tot plegat es una
excusa; a ells si que els agrada l’ambient de la platja i presumir de moreno
quan tornen.
La mare es passa els matins tombada
al sol, al pare li agrada més nedar amb mi, l’estona més agradable del mati,
després també juguem a futbol ... però
tot en mig d’aquesta maleïda sorra, que al final en surts arrebossat com una croqueta i en mig d’aquesta xafogor enganxosa. El cos ple de sal, el sol
que crema i la sorra enganxada fins a la punta del melic. Per més que et dutxis
la sorra sura per tot arreu.
Les tardes llavors toca fer vida
social, els pares sempre surten amb aquells veïns de sota, que tenen dues nenes
molt frikis i em toca jugar amb elles. La gran sempre vol manar i em de fer el
que a ella li agrada, uns jocs una mica estúpids; la petita, una mocosa que
sempre la tinc enganxada al darrera, enredant
i no vol jugar a res.
N’estic ben fart, i encara he
d’aguantar una setmana més. Penso que amb onze anys ja podria decidir el que
vull fer per les vacances. Ja vaig proposar quedar-me al poble amb els avis...
i la quina es va armar. Encara que ben mirat els meus amics també són fora aquests
dies, han sortit de vacances, però l’un ha anat a una casa de turisme rural a la Vall
d’Aran i els bessons són en un viatge a Suïssa; això si que es fer vacances !
Tindrem de resignar-nos a passar
aquesta setmana que queda. Sort tinc del
iPod, aquest aparell amb que passo moltes estones jugant o escoltant música.
Espero poder estar-hi tota la tarda enganxat i ben tranquil, avui que aquelles
veïnes pijas han anat d’excursió.
10/08/2014/
Ai que ningú està content amb el què té...Ara que jo, en una platja com aquesta tan plena de gent que no m'hi busquin...
ResponEliminaÉs trist però, que un nen es passi bona part de les vacances enganxat a un d'aquests aparells moderns...
Bona tarda, Anna.
Passa sovint que desitgem les coses que no tenim i altres estarien encantats amb les nostres. Ai els aparells moderns, avui el dia nens i no tan nens els veus enganxats en aquests estris.
EliminaBon dia M. Roser.