Com cada any a l’agost, els pares
de la Mònica fan un viatge exòtic i ella es queda a la masia de l’àvia . Allà
és feliç i espera amb delit que
arribi l’estiu per anar-hi. Aquest any
els pares de la Mònica se la volien emportar a Tailàndia , com que ja havia
complert set anys, però la nena es va negar a viatjar , tenia pànic als avions
i volia quedar-se amb l’àvia i els tiets.
Fa uns quants dies que la nena es a la casa pairal. Li encanta
ajudar l’àvia amb els animalons, els conills, les gallines, els pollets, a més
tenen dos gossos que són molt manyacs i li encant passar la tarda corrent amb
ells. Té un cosinet petit, amb qui
algunes estones juga, encara que sempre la vol seguir a tot arreu i a
vegades es fa una mica pesat.
Avui a la tarda aniran amb l’àvia
a collir móres, ja ha vist uns esbarzers a prop de la casa que en son ben plens
i ja comencen a estar les móres negres, a punt per collir.
El cosí Tonet també les ha volgut acompanyar. Amb tres anys
i mig també vol anar a collir móres. Llavors van decidir de quedar-se pels
voltants, sinó elles haguessin anat més lluny. Amb el bellugadís que és el
petit s’ha entrebancat i ha caigut sobre
un esbarzer i s’ha fet tot un seguit d’esgarrinxades. L’àvia l’ha portat a casa
li ha desinfectat les ferides i a córrer
com si res hagués passat.
L’endemà la nena i l’àvia van tornar a buscar móres a un indret més allunyat aprofitant que
el nen feia migdiada. Hi havia molts esbarzers ben curulls d’aquests fruits.
Quin goig feien aquelles móres grosses i negres. Van gaudir collint-ne i també
menjant-ne, la nena se’n va fer un tip, ja que li agradaven molt; va acabar amb
els morros i els dits ven negres, que
l’àvia li va netejar. En van omplir dos cistells petits. Van tornar a casa
totes cofoies i carregades.
A la tarda a fer melmelada
toquen. Primer netejar les móres. Després posar-les a coure amb sucre el suc d’una llimona, la pell
ratllada i un gotet d’aigua, sense parar
de remenar un parell d’hores. Deixar-la refredar i llavors omplir els pots i
fer-los coure al bany-maria i ja està
llesta. A la nena li agrada ajudar en tot aquest remenament.
Com que a la Mònica li encanta aquesta melmelada, quan torna a casa a principis de setembre sempre s’emporta tres o quatre pots que li
regala l’àvia , ja que segons ella diu, se la ben guanyada amb el seu esforç.
26/08/2014/
Que bonic anar a collir móres...Fa tan de temps que no n'he menjat que gairebé ja no recordo quin gust tenen. Gairebé amb tots els fruits del bosc es poden fer melmelades, que són boníssimes; a mi l'únic que no m'agrada, són els granets petits que se't fiquen entremig de les dents.
ResponEliminaEm faria gràcia tornar anar al bosc a collir i menjar móres i empastifar-me els dits...
Petonets.
Per aquí dalt n'hi ha en molts llocs de mores, es maco agafar-ne i menjar-ne al moment, per fer melmelada ja se'n necessiten moltes. Algun dia pots venir a algun lloc d'aquests que n'hi han i donar-te el gust de gaudir-les.
EliminaPetonets.