dijous, 28 d’agost del 2014

A COLLIR MÓRES


Com cada any a l’agost, els pares de la Mònica fan un viatge exòtic i ella es queda a la masia de l’àvia . Allà és  feliç i espera amb delit que arribi  l’estiu per anar-hi. Aquest any els pares de la Mònica se la volien emportar a Tailàndia , com que ja havia complert set anys, però la nena es va negar a viatjar , tenia pànic als avions i volia quedar-se amb l’àvia i els tiets.
Fa uns quants dies  que la nena es a la casa pairal. Li encanta ajudar l’àvia amb els animalons, els conills, les gallines, els pollets, a més tenen dos gossos que són molt manyacs i li encant passar la tarda corrent amb ells. Té un cosinet petit, amb qui  algunes estones juga, encara que sempre la vol seguir a tot arreu i a vegades es fa una mica pesat.
 
Avui a la tarda aniran amb l’àvia a collir móres, ja ha vist uns esbarzers a prop de la casa que en son ben plens i ja comencen a estar les móres negres, a punt per  collir.
 
El cosí Tonet  també les ha volgut acompanyar. Amb tres anys i mig també vol anar a collir móres. Llavors van decidir de quedar-se pels voltants, sinó elles haguessin anat més lluny. Amb el bellugadís que és el petit s’ha  entrebancat i ha caigut sobre un esbarzer i s’ha fet tot un seguit d’esgarrinxades. L’àvia l’ha portat a casa li ha  desinfectat les ferides i a córrer com si res hagués passat.

L’endemà la nena i l’àvia  van tornar a buscar  móres a un indret més allunyat aprofitant que el nen feia migdiada. Hi havia molts esbarzers ben curulls d’aquests fruits. Quin goig feien aquelles móres grosses i negres. Van gaudir collint-ne i també menjant-ne, la nena se’n va fer un tip, ja que li agradaven molt; va acabar amb els  morros i els dits ven negres, que l’àvia li va netejar. En van omplir dos cistells petits. Van tornar a casa totes cofoies i carregades.

A la tarda a fer melmelada toquen. Primer netejar les móres. Després posar-les a coure  amb sucre el suc d’una llimona, la pell ratllada i un gotet d’aigua,  sense parar de remenar un parell d’hores. Deixar-la refredar i llavors omplir els pots i fer-los coure al bany-maria  i ja està llesta. A la nena li agrada ajudar en tot aquest remenament.

Com que a la  Mònica li encanta aquesta melmelada,  quan torna a casa a principis de setembre  sempre s’emporta tres o quatre pots que li regala l’àvia , ja que segons ella diu,  se la ben guanyada amb el seu esforç.

26/08/2014/

 

2 comentaris:

  1. Que bonic anar a collir móres...Fa tan de temps que no n'he menjat que gairebé ja no recordo quin gust tenen. Gairebé amb tots els fruits del bosc es poden fer melmelades, que són boníssimes; a mi l'únic que no m'agrada, són els granets petits que se't fiquen entremig de les dents.
    Em faria gràcia tornar anar al bosc a collir i menjar móres i empastifar-me els dits...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per aquí dalt n'hi ha en molts llocs de mores, es maco agafar-ne i menjar-ne al moment, per fer melmelada ja se'n necessiten moltes. Algun dia pots venir a algun lloc d'aquests que n'hi han i donar-te el gust de gaudir-les.
      Petonets.

      Elimina