Seguint
les indicacions del fulletó de via romànica visitàvem el poble d’Urtx i la seva
església sota l’advocació de Sant Martí.
L’antic
municipi d’Urtx va unir-se el
1969 amb el de Queixans. Aquest nou terme municipal fou anomenat oficialment
Fontanals de Cerdanya, d’acord amb una proposta dels municipis interessats. El
cap de municipi és el poble del Vilar d’Urtx.
El
poble d’Urtx (1.180 m. alt i 82
h el 2001), és situat al raiguer del serrat de les Planes. El poble ha crescut els darrers anys
del segle XX gràcies a la construcció d’habitatges per a segona residència. Pel
seu emplaçament gaudeix d’una bona panoràmica sobre aquesta part de la
Cerdanya.
Aquesta
parròquia (Urg), no apareix a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell. El
Bisbe d'Urgell Sant Dot, el 1119 fa donació de l'església d' Urtx al priorat
canonical de Santa Maria de Serrabona, en el Vallespir. Aquesta donació fou
confirmada primerament a VII calendes novembre 1151, en consagrar-la el Bisbe
Bernat, i el 1174 pel seu successor Arnald. Pertanyia al pagus liviensis.
El
poble fou de la família dels Urg, que s'extingí al segle XIV i el 1316 els
marmessors testamentaris del darrer baró (Ramon d'Urg) vengueren al rei el dit
lloc a mes de Das i Saltèguel.
L'església,
construïda el segle XII, primitivament tenia la planta trapezoïdal amb un absis
semicircular a la capçalera. L’edifici és d'una sola nau amb tres capelles
laterals, una d'elles més petites, i absis. De les dues capelles grans, una ha
estat feta de nou i l'altra està en molt mal estat a causa de la humitat. La
volta de la nau, concretament un arc, és de mig punt, malgrat que la seva
pilastra tanca de baix.
Ha
estat reformada algunes vegades, tant els seus murs com l'absis són
reconstruïts, el campanar també forma part d'aquestes modificacions i el reforç
en el gruix de les parets laterals que van aconseguir així una amplada d'1,75
metres.
A
l’afegir-hi el campanar quadrat piramidal la nau va allargar-se, alhora el
llosat forma una capella a cada un dels quatre costats. Al campanar s'hi té
accés per l'exterior, a la dreta de la porta. Sota el campanar s'hi troba la
portalada de pedra granítica que és l’original però que fou traslladada des del
seu primer lloc, una mica més endarrere.
Presenta
un arc de mig punt amb dues arquivoltes, l'exterior amb motius escultòrics,
quatre cares, dos per banda, en el centre un cap de bou i la resta de la
decoració són petites piràmides, l'arquivolta interior està formada per un
bordó.
Un
lloc amb una bona perspectiva visual i com molts llocs del nostre país dignes
de conèixer.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada