La
nostra intenció era visitar un altre indret, però el fort vent ens va desanimar
a pujar-hi,. Aleshores, canviant el nostre rumb va visitar altres paratges i al
migdia érem a Llívia i visitàvem la seva capella sota l’advocació de Sant
Guillem, patró de la vil·la.
A
la rondalla titulada "Sant Guillem de Llívia", escrita per Mossèn
Cinto Verdaguer, que la situa en el segle XI, explica que aquest pelegrí anava
cap a San Jaume de Galícia i emmalaltí en passar per Isòvol, i demanà on hi havia una capella dedicada a
l'apòstol. Li indicaren que estava la parròquia de Sant Jaume d’Alf (actualment
Mas Revellat) entre All i Olopte i allí
fou on morí.
Fou
sebollit al cementiri i, passat un temps, una resplendor lluí sobre la seva
tomba; una dona cega a qui li havien explicat s'encomanà al sant que hi hagués
i recobrà la vista. Ho explica i llavors dos nobles de Llívia traslladaren
d’amagat les seves restes (s’oblidaren del cap) fins a la prada de Llívia, on
en memòria seva es construí l’esglesiola.
Cal
especificar que Sant Jaume d'Alf era la capella del llogaret d'Alf, aquest
estava situat a prop de l'ermita de Santa Maria de Quadres, "domus
hospitalis" del Camí de Sant Jaume de la Cerdanya. Actualment el llogaret
d'Alf i la seva capella han desaparegut. No confondre amb Alp.
Prop
del Segre i a 1 km aproximat de la vila hi ha l’ermita de Sant Guillem de la
Prada, de molta devoció a la contrada.
Ermita
amb porta de mig punt i amb una obertura d'ull de bou a la façana, damunt la
porta d'entrada. Les parets són de còdols, pedra i blocs d'angle, rejuntats amb
ciment. La part superior dels murs estan totalment cimentats. La coberta és a
dues vessants, i al seu bell mig hi ha un petit campanar d'espadanya.
Segons dades formalment Sant Guillem de Llívia no ha
estat canonitzat, però és molt venerat a Llívia i la seva comarca. Per la seva
datació l’ermita podia haver estat romànica, però actualment és molt
modificada, malgrat tot manté un aspecte immillorable.
Vertaderament hi ha tants racons i tants pobles per
conèixer en el nostre país que val la pena recorre’l i gaudir-ne.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada