Seguint
el fulletó indicador de Via Romànica, que és el nostre principal guia pel
nostre recorregut per les contrades cerdanes visitàvem el poble de Queixans i la seva església sota
l’advocació dels Sants Cosme i Damià.
Dos antics municipis, un munt de petits nuclis i una
fusió administrativa, fa menys de 50 anys, va donar lloc al 1969 al naixement
d’un nou terme municipal amb totes les característiques de la comarca de la
Cerdanya. El nou nat va rebre el nom de Fontanals de Cerdanya, topònim escollit
per evitar que no prevalgués cap dels antics noms dels municipis respecte els
altres i evitar així possibles picabaralles.
Així
la fusió dels antics municipis d’Urtx i Queixans, amb els seus respectius
nuclis del Vilar d’Urtx (capital del municipi actualment), Escadarcs, Estoll,
Soriguerola, el mas de Santes Creus i el mas de Soriguera, per la banda d’Urtx
i Les Pereres, el mas Montagut, el molí de l’Anglès i el mas d’Amunt per la
part de Queixans conformen avui dia el terme municipal de Fontanals de Cerdanya.
El
poble de Queixans (1.125 m. alt), amb 168 h el 2009, és situat dalt d’una
elevació que vigila el camí de Puigcerdà i la vall del Segre. S'allarga pel
raval del Torrent cap al torrent de Queixans.
Sembla
ser que antigament estava dedicada a l'apòstol Sant Jaume el Major.
No
hi ha gaires notícies històriques sobre aquesta església, no obstant això,
apareix citada a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell el segle X
(Kexanos). Pertanyia al pagus liviensis i formà part de la baronia d’Urtx.
L'any
1198, els partidaris del Comte de Foix calaren foc a les portes i s'emportaren
tots els ornaments, maltractant la capella.
El
Papa Urbà VIII per tal d'incrementar la devoció als nous Patrons, concedí el 13
d'abril de 1630 indulgència plenària en el dia d'aquella festa del Patró, a
tots els qui, prèvia la recepció dels sagraments de penitència i comunicació,
visitessin l'església.
L'església
parroquial de Queixans és romànica (segle XI) està situada a la part nord del
poble, oberta a la plaça Major i voltada pel tancat on hi havia l'antic
cementiri. Es tracta d’un edifici molt modificat la part millor conservada són
l’absis i part de la nau.
L’edifici
és d'una nau, amb volta de canó i té dues capelles laterals posteriors a la
construcció a manera de transsepte, i absis semicircular amb decoració d'arcuacions
llombardes i una finestra absidal de doble esqueixada. El transsepte segons he vist en un reportatge fotogràfic
actual té una presencia majestuosa.
La
portalada és de mig punt i s'hi pot llegir l'any 1775. Les portes de fusta
estan cobertes pels ferros forjats originals.
S'ha
dut a terme una restauració que ha eliminat el cos de la sagristia adossat al
braç de migdia del transsepte i el campanar de torre amb coberta piramidal.
El
campanar actual és d'espadanya da dues obertures i corona el frontispici amb
l'accés actual.
Digne
de menció és la placa on ens dóna la raó del nom de la campana de l’església.
Al Museu
Diocesà d'Urgell es conserva un petit copó de metall argentat, del segle XVIII,
que en procedeix.
Set nuclis, cinc esglésies. Una ruta per
l’arquitectura religiosa. Cinc petites joies romàniques esquitxen els nuclis
que conformen el terme de Fontanals de Cerdanya. Només dos dels municipis,
Escardacs i El Vilar d’Urtx no compten entre els seus encants mostres
d’arquitectura religiosa romànica.
Sant Cosme i Sant Damià de Queixans és una església
protegida com a Bé Cultural d'Interès Local del municipi de Fontanals de Cerdanya (Cerdanya).
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada