A més el cartell explicatiu dona una amplia informació sobre els punts interessants de la seva història.
La Torre dels Moros és una torre de defensa de planta circular, que constitueix l’únic vestigi d’una construcció defensiva del segle XI. Es troba situada en el punt més alt d’un desnivell descendent pronunciat; manté contacte visual amb el castell de Balsareny, i té unes vistes panoràmiques que van des dels Pirineus fins a Montserrat. Es troba assentada sobre un terreny constituït per roca natural i terra. És de forma cilíndrica i té una alçada considerable: el punt més alt amida uns 12 m., tot i que sembla que havia estat una mica més alta. La part orientada a xaloc té la meitat superior esfondrada, pel que el parament interior queda descobert en aquest punt. Alhora , prop del seu punt d’arrencada hi ha un altre esvoranc, un tram amb un forat, des del qual es pot veure la construcció des de l’interior. El gruix del murs és força considerable, amb uns 2,45 m. sembla que constava de tres nivells d’alçats, que poden definir-se a través del desgruixament dels murs en aquests punts. No és visible l’emplaçament de la porta d’accés, així com des de quin nivell es feia, però és probable que es trobés al segon nivell, orientada a xaloc, que és la part esfondrada. Des de l’exterior, són visibles a la part inferior petits orificis al mur, que probablement servien d’encaix per una altra estructura. El parament es troba constituït per petits carreus de pedra disposats en filades regulars. A l’interior no es poden veure signes d’estructures de pedra, pel que els seus tres nivells devien estar marcats amb material perible, com pot seruna estructura de fusta de paviment empostissat. L’acabat exterior de la torre era l’arrebossat, ja que al seu voltant hi ha restes d’una capa de calç de color terrós. Davant de la cara sud de la torre, hi ha les restes de la fortificació, de la que es pot veure una estructura rectangular, i parts dels murs exteriors.
El nom de Castell Nou sembla tenir esla seus origens en la construcció d’aquest castell, ja al segle XI. Comprenia els termes de Castellnou i del Buc, que no tenia castell. La primera referència que és té del castell data de 1001. I apareix documentat com castell del Buc (Bugo). Va estar sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona, i també va ser domini feudal dels Balsareny. L’a. 1020 Guillem de Balsareny la va vendre a la seva esposa, Ingilberga. Ja el 1246, es trobava en mans del propi rei Jaume I, que més tard el permutà al bisbe de Vic per altres propietats en territori valencià. El bisbe el va unir en una única baronia, amb el d’Artés i Sallent. Explica la llegenda que a la Torre dels Moros hi ha enterrat un tresor, que segons les versions, expliquen que es tracta d’un vedell d’or. D’altra banda també s’explica que es comunica amb el castell de Balsareny, amb qui manté contacte visual.
Semblant informació ens agradaria a molts trobar en els punts que visitem ja què la nostra única satisfacció és conèixer i donar-los a conèixer, sense cap interès econòmic. Les gràcies catalanes que diu l’amic Antonio Mora.
Són història del nostre país i la nostra gent.
Dades del cartell informatiu de la Torre del Moros.
Text: Miquel Pujol Mur
Fotografia: Rosa Planell Grau
Berga, 9 març 2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada