Doncs si, avui és dimarts i tretze, però ja és gairebé les set de la tarda i no m’ha passat cap mal auguri. Això si, no he sortit pas de casa en tot el dia , el matí l’he passat quasi tot al llit, m’he llev
at a l’hora de dinar. A la tarda estic tota l’estona asseguda al sofà sense moure’m gaire, no fos cas que s’esdevingués alguna cosa horrible com solen passar en aquests dies. Si ja tinc pànic al número tretze, imagineu avui que a més és dimarts.
Sempre havia estat una persona supersticiosa l’Adelaida, però amb l’edat se li havia accentuat, i ara a prop dels 80 anys la cosa era ja terrorífica, a més estava convençuda que un mal averany la voltava. Tenia el fill lluny i vivia sola en aquell pis tan gran, encara que tenia molts bons veïns a l’escala que es preocupaven d’ella.
El dia havia estat tranquil, per sort ja s’acabava, asseguda al sofà mirant la televisió; de cop es van sentir un sorolls estranys a la galeria del davant, la por ja la va començar a sacsejar, seran lladres? o algun esperit que vol entrar? de cop plafff!!! Tot a les fosques. La dona estava terroritzada, no gosava moure’s , envoltada per una fosca total. Llavors va sentir com uns cops a la porta, no podia dir res, tenia la gola paralitzada; se sent com remenen al pany i lentament es va obrint la porta...ella s’anava encongint en el sofà tremolant com una fulla d’arbre, i més al veure la llumeta que s’acostava,
- Adelaida, on ets? Estàs bé? Mira que hi ha hagut una averia al carrer, venia per portar-te una espelma, estarem una estona a les fosques, i com se que ests una mica poruga.
Li va costar recuperar-se de l’ensurt, i sort va tenir de la veïna que es va quedar a fer-li companyia, fins que va tornar l’electricitat.
Dimarts -13 de març de 2012-
at a l’hora de dinar. A la tarda estic tota l’estona asseguda al sofà sense moure’m gaire, no fos cas que s’esdevingués alguna cosa horrible com solen passar en aquests dies. Si ja tinc pànic al número tretze, imagineu avui que a més és dimarts.Sempre havia estat una persona supersticiosa l’Adelaida, però amb l’edat se li havia accentuat, i ara a prop dels 80 anys la cosa era ja terrorífica, a més estava convençuda que un mal averany la voltava. Tenia el fill lluny i vivia sola en aquell pis tan gran, encara que tenia molts bons veïns a l’escala que es preocupaven d’ella.
El dia havia estat tranquil, per sort ja s’acabava, asseguda al sofà mirant la televisió; de cop es van sentir un sorolls estranys a la galeria del davant, la por ja la va començar a sacsejar, seran lladres? o algun esperit que vol entrar? de cop plafff!!! Tot a les fosques. La dona estava terroritzada, no gosava moure’s , envoltada per una fosca total. Llavors va sentir com uns cops a la porta, no podia dir res, tenia la gola paralitzada; se sent com remenen al pany i lentament es va obrint la porta...ella s’anava encongint en el sofà tremolant com una fulla d’arbre, i més al veure la llumeta que s’acostava,
- Adelaida, on ets? Estàs bé? Mira que hi ha hagut una averia al carrer, venia per portar-te una espelma, estarem una estona a les fosques, i com se que ests una mica poruga.
Li va costar recuperar-se de l’ensurt, i sort va tenir de la veïna que es va quedar a fer-li companyia, fins que va tornar l’electricitat.
Dimarts -13 de març de 2012-
Ai Anna això de ser superticiós pot donar molts ensurts!!!Jo penso que la bona o la mala sort se la fa un mateix...
ResponEliminaBona nit
Hola M. Roser, doncs si , les persones superticioses s'ho passen malament, i més atreuen les coses dolentes.
EliminaUna abraçada
És curiòs aixó de les supersticions. Si aquest personatge anomenat Adelaida l'haguès creat una autora anglesa, en lloc del dimarts 13 hauria posat el divendres 13, doncs a Angleterra es mira amb la mateixa superstició que aquí el dimarts 13.
ResponEliminaQui es lliuri de qualsevol superstició que tiri la primera pedra.
Jo no soporto posar les mantes del revès. Soc capaç de desfer el llit per girar-les.
A cada lloc tenen els seus costums i també les seves supersticions.
EliminaAquesta de les mantes , jo també la tinc.
A reveure!!!