NO SOM TAN DIFERENTS!

Ja des de la infantesa, a l’escola ens explicaven els tres regnes de la naturalesa: l’animal, el vegetal i el mineral. Cada planta o cada animal té unes característiques i, de la mateixa manera que les persones,  també  tenen els seus capricis i les seves manies; en poques paraules, tots tenim  diferents maneres  de fer, d'actuar, i d'enfocar la vida.

Les plantes són molt boniques i molt senyores, cada una vol ocupar el seu lloc ideal. Si li agrada un raconet no la canviïs de lloc, no fos cas que la trobis amb el cap aplanat i... tururut!

Les orenetes, a la galeria, fan el seu niu en un indret ben arrecerat on no hi doni massa el sol i, sobretot, segur pels dies de pluja i, si han posat els cinc sentits en fer-lo en aquell lloc, el  fan mal baixi tot!

Els lloros i les cacatues parlotegen a la seva manera i fins i tot, a vegades, riuen quan senten  a riure a les persones. Sempre hem sentit a dir que el riure s'encomana! Els ocells canten alegrement, sempre estan contents, però n'hi ha un de molt especial, que em porta molts bons records. Només cal parar molta atenció. L'entonació de la seva cantarella, em fa imaginar que diu unes paraules: Te busco... Te busco... És meravellós!

El porc, encara que tingui aquest nom, hi ha qui diu que és un dels animals més intel·ligents tot i que a mi sempre m’ha semblat que era el gos, potser perquè recordo el “Clavell”, el gos de casa, quan jo era petita Era un gos comú, no sabria dir la seva raça, però ens estimava i ens defensava com ho hauria fet una mare amb els seus fills.

Els gats, ja no cal dir-ho, sembla que no hi siguin, però no són ben rucs! A l’estiu jauen a l’ombra  i a l’hivern  al sol i, quan busquen parella, si cal,  salten pel balcó!

I els hàmsters? Si es poden escapar de la seva caseta... apa... a rossegar el sofà! Tampoc no és tan estrany, per això són de la família dels rosegadors.

Però ben mirat no som tan diferents! Ells, com tots els humans, a la seva manera, busquen  un espai per fer-hi  el niu; tenen necessitat de trobar una companyia i criar els seus fills, així  com nosaltres busquem una casa per habitar-hi i formem una família.

Es busquen la vida i, com tothom, lluiten per la seva supervivència. El peix gran es menja el petit, així com nosaltres també mengem carn de tot tipus, si no som vegetarians.

Poden ser carinyosos, esquerps, juganers, entremaliats o rabiüts; cadascú té el seu caràcter. Les persones també naixem d’una manera i rarament canviem al llarg de la nostra vida.

Potser en una cosa no acabem d’asemblar-nos: en la fidelitat. Ells són més fidels que molts de nosaltres. Hi ha qui abandona la seva mascota, perquè  la va comprar pel nen, i llavors era molt petita i molt bonica... després quan creix fa nosa! Quina llàstima... que amb això no siguem iguals! Ells a nosaltres no ens abandonarien mai!