Admirable és contemplar una muntanya, un pla, un riu o l’obra de l’home que ha perdurat durant segles a l’acció del temps i dels humans. Tot té la seva raó d’esser i la seva història que ens parla dels nostres avantpassats i les seves creences i necessitats.
Últimament hi ha una cosa que em neguiteja: EL BOSC.
Actualment se’n parla en tots el mitjans de comunicació de sequera i ens queixem que fa mesos que no plou. Els humans ens queixem per tot: si no plou, perquè plou massa; si neva, si no neva; si fa fred, si no fa fred. I em fa por si un dia ens queixarem i plorarem perquè els nostres boscos han desaparegut i plorarem la manca de previsió per evitar-ho.No sé les avantatges o desavantatges de posseir un bosc. Tampoc ser a qui pertanyen, ni tan sols si són públics, privats, municipals o de qualsevol ens que mana o governa.
L’altre dia en un marge vaig agafar-me a uns matolls i en la meva mà l’herba van desfer-se com a sorra, pur encenall inflamable a la més petita guspira de foc. Però més enllà, a pocs metres el bosc era ple de matèria densa, bruta i seca que cremaria fàcilment. Llavors el gran desplegament: bombers, avions, camions com un exercit disposat a lluitar contra les flames destructores de l’incendi.
Durant anys hem malfiat diners en pompes i celebracions de tota indole per mostrar la nostra riquesa, atraure el turisme i hem deixat al marge tenir cura dels nostres companys els arbres.
Recordo encara no fa un parell d’anys a una dona que anava pel bosc recollint bolets però a més del cistell portava una bossa per portar-se les brosses que demostraven el pas humà. Una gran tasca que mai estarà reconeguda, no crec que a aquesta persona busqués cap recompensa, només era estimar allò que és de tots.
Sabeu com és de formós un bosc net i endreçat, sense argelagues ni bardisses seques. Un bosc on els arbres grans creixerien i no estarien rodejats d’altres arbres en perpetua lluita de supervivència. Un lloc on el foc, si n’hagués, recorreria el sota bosc, però no arribaria a cremar els arbres.
També sense llaunes o ampolles ni deixalles. Anar a practicar esport o picnic és agradable però deixant les instal•lacions millor que quan vam arribar.
I les administracions, propietaris i demés responsables dels boscos facin alguna cosa per què la massa arbòria no es converteixi amb una bomba i després plorem per les quantioses pèrdues i la destroça feta en la bellesa del nostre estimat país.
Miquel Pujol Mur
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 5 març 2012
Felicitats per tocar aquest tema. Els nostres boscos estan en perill, el foc ja ha arribat. Encara que els boscos tingui amo, són patrimoni de tots, són part de la nostre terra. Llàstima que és vegin amenaçats. Hi hauria d'haver més gent implicada a conservar-los.
ResponEliminaTens tota la raó Ramon ja ha començat en els Pallars. Tanta gent sense feina, tants boscos per netejar i tantes construccions buides per no poder equipar. Un país de nous rics, Veurem qui l'endreça!
Elimina