"Consirós anava l'Amic pels camins del seu Amat i ensopegà i caigué entre espines, les quals, li semblà que fossin flors i el seu llit fos d'amors" VERSIÓ LLIURE!
Dia 25 de febrer de 2012
Consirós anava el personatge, avui al matí, quan es dirigia als jutjats de Palma per tal de declarar sobre les polèmiques acusacions d’aquest famós merder causat pel Cas Nóos. De totes maneres, es notava que s’havia estudiat bé la lliçó quan deixava anar aquelles frases tan premeditades i pausades, sobre la seva innocència i el seu honor! Quan recitava aquell petit sainet als periodistes que l’esperaven, ja feia hores, es veia clarament que s’ho havia après tot de memòria! Cada gest, cada expressió, cada paraula estava tan ben calculada... llàstima que després, segurament, se li deu haver acabat el guió. Normalment, les obres de teatre no solen ser tan extenses!
Qui li havia de dir a l’Amic, professor d’una escola tan prestigiosa com ESADE, quan... pels camins de la seva vida es va creuar amb el famós Duc, que acabaria encolomant-li el mort! Es podria dir que, degut a la seva ambició, ensopegà i caigué entre espines, les quals, li semblà que fossin flors. Ningú podria sospitar res d’aquell duo perfecte, format entre ell i aquell noi tan eixerit que no li mancava res. Fins i tot era gendre d'un rei!
I la princesa del conte? Com s’hauria pogut imaginar una cosa així del seu Amat: Un jove guapo i atlètic que ho va deixar tot per ella, la xicota, l’esport, etc... i a mes queia bé a la família política, cosa que a vegades és molt difícil! És clar que després, encara que el seu llit fos d’amors, no era fàcil mantenir una família nombrosa... els nens gasten molt, i més encara si porten sang blava a les venes. No és estrany que, en algun moment, hagués de fer la vista grossa!
Conclusions:
“Una flor no fa primavera”. Ell ens ho ha demostrat!
“Qui la fa la paga”. Veurem la demostració?
“Pensa mal i no erraràs” Fins que no ho haguem comprovat no ens ho creurem!
Els contes de fades, de la bella dorment, de prínceps blaus i princeses, ja estan passats de moda.
Temps era temps, quan només calia tocar la “rana”, amb la vareta màgica i, al moment, es convertia en príncep.
Als temps actuals, però, fins i tot a les princeses de debò, el seu “príncep” els hi pot sortir “rana”.
I així, com “El Llibre d’Amic e Amat” escrit per Ramon Llull, possiblement entre els anys 1290-1295, que conté una metàfora moral per cada dia de l’any; suficient per a tot un dia de reflexió, també hi hauria una multitud de frases i refranys adients, per completar aquest relat, que ens farien reflexionar sobre la situació actual. Però no cal complicar-ho tant! Les coses, més tard o més d’hora, cauen pel seu propi pes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada