Fa dies que no escric res de llibres
llegits potser per no haver trobat cap que m’inspires suficient. N’he llegit
d’interessants i de bons autors però casualment tractaven d’històries
paral·leles que finalment es trobaven. Sincerament per a mi que no sóc cap
crític avesat només un simple lector les he trobat independentment molt bones,
però llegir un capítol d’una i l’altre de l’altre m’han cansat. Suposo que la
culpa és meva.
Portat pel grat record de la primera
obra llegida anteriorment de Patrick Modiano he tornat a llegir una altre de les
seves novel·les.
Patrick Modiano (Boulogne-Billancourt
1945) va ser nombrat premi Nobel de Literatura 2014. La seva obra “Carrer de
les botigues fosques” va ser guardonada amb el premi Goncourt l’any 1978. “En
el cafè de la joventut perduda” va guanyar el premi de la revista Lire a la
millor novel·la francesa del 2007.
El llibre “Perquè no et perdis pel
barri” que ha arribat a les meves mans és un tom de 156 pàgines publicat per
l’Editorial Proa, primera edició de juny
de 2015. La traducció en aquesta ocasió pertany a Mercè Ubach.
Es barrejant en aquesta en el llibre
els pensaments d’un nen, d’un jove i
d’un escriptor ja gran. A causa d’unes dades publicades en una de les seves
novel·les rep la visita d’un home i d’una jove que sotraguegen els records de
la seva infantesa i després també els de la seva joventut.
M’ha agradat llegir-lo, malgrat el
constant flash back dels records he
seguit interessat la narració. La mà de Modiano sap portar l’argument sense que
el lector perdi el fil de la narració. Simplement el títol fa referència a una
nota que el nen porta a la butxaca per si es perdés.
No vull fer comentaris sobre qualsevol
obra que no hagi llegit i tampoc que hagi deixat per acabar.
Aquest escrit no vol ser cap judici
sobre el valor artístic ni d’escriptura del llibre només és una breu ressenya
d’haver-lo llegit. M’agradaria si algú l’ha llegit conèixer el seu parer.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada