Una oreneta petita
li costava de volar,
és cansava de seguida.
Com l'estol ja s'allunyava,
dalt d'un quer es va aturar.
Voleiava trista i sola,
d'un arbre a l'altre guaitant,
ja no es veia cap companya.
El cel blau lent s'enfosquia,
un gros núvol va avançant.
És resguarda dins l'església,
llamps i trons retrunyen ja,
en la penombra observa,
com la Verge li somreia ,
des dalt del seu pedestal.
Tímidament s'hi apropa,
curiosa va mirant ,
veu al Nen a la mà esquerra,
l'altra buida, resta oberta,
com dient-li ... Vine , ja.
Llavors fa unes giragonses,
altre cop guaita la mà,
mira al Nen, mira la Mare...
s'arrauleix a la mà dreta,
on per sempre és va quedar.
No m'havia fixat mai que la Mare de Déu de Queralt portés una oreneta a la mà...Molt bonica aquesta història-poema!!! ( l'has escrit tu?)
ResponEliminaPetonets Anna i bona celebració.
L'oreneta és un dels símbols de la Mare de déu de Queralt. Aquests dies Berga està plena d'orenetes, corones, Verges i símbols queraltins. Ha esta molt bonica l'arribada, fa unes hores.
EliminaAquest poema fa uns dies que el vaig fer i penso que avui era un dia adient per posar-lo al blog.
Una abraçada M. Roser.
Hola Anna, l'Antonio Mora ha publicat la teva poesia a Berga actual.
ResponEliminaGràcies per dir-ho Miquel. Ara l'acabo de veure.
Eliminamolt bonic aquest poema, Anna
ResponEliminaGràcies Adela, celebro que t'hagi agradat.
Elimina