dissabte, 27 d’agost del 2016

L'ORENETA DE QUERALT




Una oreneta petita
li costava de volar,
és cansava de seguida.
Com l'estol ja s'allunyava,
dalt d'un quer es va aturar.
 
Voleiava trista i sola,
d'un arbre a l'altre guaitant,
ja no es veia cap companya.
El cel blau lent s'enfosquia,
un gros núvol va avançant.
 
És resguarda dins l'església,
llamps i trons retrunyen ja,
en la penombra observa,
com la Verge li somreia ,
des dalt del seu pedestal.
 
Tímidament s'hi apropa,
curiosa va mirant ,
veu al Nen a la mà esquerra,
l'altra buida, resta oberta,
com dient-li ... Vine , ja.
 
Llavors fa unes giragonses,
altre cop guaita la mà,
mira al Nen, mira la Mare...
s'arrauleix a la mà dreta,
on per sempre és va quedar.
 
 
 
 
Avui comencen les Festes del  Centenari de la  Coronació de la Mare de Déu de Queralt. La Verge, baixa des del seu santuari per visitar els berguedans i passar uns dies entre nosaltres, mentre amb grans Festes, Patum inclosa, celebrarem els cent Anys de la seva Coronació , el dia 3 de setembre. Després el dia 8  la gent la pujaran en braços per ser de nou a Queralt el dia de  la Gala.
 
 
 
 
a

6 comentaris:

  1. M. Roser27 d’agost del 2016, a les 13:22

    No m'havia fixat mai que la Mare de Déu de Queralt portés una oreneta a la mà...Molt bonica aquesta història-poema!!! ( l'has escrit tu?)
    Petonets Anna i bona celebració.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Anna Guilanyà27 d’agost del 2016, a les 21:48

      L'oreneta és un dels símbols de la Mare de déu de Queralt. Aquests dies Berga està plena d'orenetes, corones, Verges i símbols queraltins. Ha esta molt bonica l'arribada, fa unes hores.
      Aquest poema fa uns dies que el vaig fer i penso que avui era un dia adient per posar-lo al blog.
      Una abraçada M. Roser.

      Elimina
  2. Miquel Pujol Mur27 d’agost del 2016, a les 13:48

    Hola Anna, l'Antonio Mora ha publicat la teva poesia a Berga actual.

    ResponElimina
  3. Adela29 d’agost del 2016, a les 10:58

    molt bonic aquest poema, Anna

    ResponElimina