NIT INQUISITORIAL A CASTELLBÓ.

Sempre es agradable tornar a llocs on has passat bons moments i aquest any com en altres ocasions hem viatjat al poble de Castellbó a les Jornades Càtares. En un altre moment vaig escriure de la festa medieval que es celebra el diumenge, però com no tenim el do de la ubiqüitat aquesta vegada no vam poder assistir-hi. 

Però els bons records perduren i no vam voler perdre la jornada del dissabte. 

Comença la festa amb una actuació musical, de música del Pirineu que van interpretar els grup els Tanyuts amb força alegria i ben tocar. És bo de veure gent que a més d’oferir-nos entreteniment veus que gaudeixen del seu treball. El nostre grup s’ho passava força bé i nosaltres també vibràvem amb la música.

Seguidament en acabar l’audició vam marxar a l’espai davant el pont de Castellbó des on es veu la panoràmica del poble en aquest moment a les fosques. És extraordinari que una població d’aproximadament cent habitants pugui congregar tantes persones a veure la funció. 

Primerament el grup dels Diables de Castellbó va oferir-nos una sonora tamborinada. Poc després és fet presoner Pere de Cadireta, inquisidor general de Catalunya i lapidat des del pont. La llegenda explica que la gent de Castellbó agafà l’inquisidor, el van asseure en una cadira i li van tirar rocs fins a matar-lo. D’aquí li ve el nom. 

A continuació començant des de l’església situada en la part alta del poble  s’inicia l’incendi que poc a poc va davallant pels carrers i s’escolten els crits dels seus habitants que criden desesperats: ens cremen el poble! L’incendi arriba fins al pont que travessa el riu de Castellbó. 

Una novetat ha estat la representació des de les restes del castell de les converses entre Guilhem Belibasta, darrer perfecte del catarisme i segons crec Arnau Sire que va empresonar-se per procurar treure confidències de les amagades i suposades riqueses càtares. Guilhem de Belibasta va ser cremat, condemna habitual contra els heretges càtars. 

I per finalitzar la festa un castell de focs va il·luminar el cel amb multitud de llums i petar dels coets que per un moment amagaren les estrelles del firmament. 

Acabada la festa un convit general a coca i moscatell barrejats els forans amb el habitants de Castellbó.

Un altre moment per mantenir vigent a la nostra memòria. S’hi podeu, aneu a veure-ho. 

Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.