LA DANSA DE LA GAVINA D’Andrea Camilleri.

Aquest escrit no vol ser cap judici sobre el valor artístic ni d’escriptura del llibre només és una breu ressenya d’haver-lo llegit. M’agradaria si algú l’ha llegit conèixer el seu parer. 

He llegit el llibre “LA DANSA DE LA GAVINA” d’Andrea Camilleri publicat per “Edicions 62 en la col·lecció El balancí” i i traducció  al català de Pau Vidal. 

Poques coses tinc a dir de l’escriptor només una breu ressenya biogràfica d’Andrea Camilleri. És un guionista, director teatral i televisiu, i novel·lista. Va néixer a Porto Empedocle (província d'Agrigent, Sicília) el 6 de setembre de 1925. 

Ha publicat assajos, cròniques i diverses narracions ambientades en la Sicília de la segona meitat del segle XIX. Però, a partir del 1994, amb la creació del comissari Salvo Montalbano (nom triat com a homenatge a l'escriptor barceloní Manuel Vázquez Montalbán) i la seva sèrie de novel·les policíaques, aquest autor es va convertir en un dels escriptors de més èxit al seu país.  

Poques coses a dir i a més només he de repetir que m’agraden les seves obres. L’inspector Montalbano s’ha convertit en habitual de la televisió fins a arribar a ser com un conegut habitual.  

“La dansa de la gavina” arrenca amb la desaparició del seu home de confiança l’inspector Fazio. També en la novel·la hi ha la inquietud de l’home en fer-se gran. El pas ineludible dels anys malgrat l’experiència sigui una gran valedora. I com a fons Sicília i el temperament mediterrani. 

Ara copiant unes part d’una crònica de The Times que diu: Els crims que investiga Montalbano són contemporanis, però els personatges de Camilleri s’enfronten amb el conflictes perennes dels éssers humans. 

Una bona obra per passar un agradable estona al llegir-la. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.