L’estació de Manresa per
viatjar en tren en direcció a Lleida ó fer el recorregut a la inversa està
situada vora el riu Cardener. S’ha de baixar del carrer del Born i travessant
el pont sobre la corrent d’aigua hi arribes promptament.
És una estació important ja
que hi ha vàries vies pel pas del trens en ambdues direccions. També surten els
trens en direcció a Barcelona.
Donada la importància de la
capital de la comarca del Bages hi ha molls de carrega i descarrega de
mercaderies de tota mena. Els camions i els furgons s’apressen a transportar
els diferents embalums als seus destinataris. Alguna vegada, poques això si, ve
un que altre carro tirat per un matxo a buscar eines o productes del camp.
Davant de la sortida de
passatgers hi ha la parada dels taxis amb els conductors preparats per portar
al client on sigui convenient.
L’edifici ha tingut temps
millors, més la pàtina dels anys ha embrutat la seva façana i li caldria una
bona neteja.
El mateix passa amb el seu
interior. Les parets ens demostren que els humans no som els més respectuosos
amb les propietats alienes: pintades a les parets, escrits amb paraules
malsonants, marques fetes amb ganivet a les fustes del bancs i tota la resta de
senyals inequívoques del vandalisme de
la nostre societat.
Si això ho trobem a la sala
d’espera més val que no parlem de les altres dependències, per exemple els
asseus. En aquests llocs es podria aprendre l’antiga i la nova cultura
escatològica i sexual.
El tren està disposat a sortir
cap la seva destinació. La màquina ja està proveïda d’aigua; els maquinistes
han carregat els forns de carbó; i una
espessa i negra fumera surt de la xemeneia mentre el vapor s’escapa xiulant de
la caldera. Els dipòsits de sorra han deixat caure part de la seva carrega per
facilitar l’arrancada del comboi.
Els passatgers ja han pujat
als vagons tret d’algun que s’acomiada de la família, millor dit, de la promesa
ja què a Lleida hi ha una caserna militar important i són molts els soldats que pugen i baixen
sovint.
El cap d’estació surt de la
seva garita, aixeca la banderola i xiula la sortida del tren.
Amb una forta vibració es
comencen a moure les rodes de la màquina, mentre grinyolen sobre l’acer de les
vies, gràcies a la sorra s’inicia el moviment del tren. Fum i vapor envolta la
locomotora però, poc a poc, agafa velocitat i marxa pel rails amb direcció a la
propera estació.
Malgrat els nostres trens
tenen grans deficiències en molts aspectes amb el pas del anys amb millorat,
però sempre queda na mica de nostàlgia ver el record d’uns temps d’infantesa.
Miquel Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada