LA JOVE ADOLESCENT

La Júlia ha tornat a arribar a les tres de la matinada. L’àvia encara no havia aclucat cap ull, esperant-la. S’aixeca,

 ¾   Et sembla que aquestes son hores d’arribar.
¾   Ja et vaig dir que tornaríem tard. Després del sopar hem anat a fer unes copes.
¾   Això, i a més beguda.
¾   Que no àvia, ja saps que jo nomes veig cola, no m’agrada l’alcohol.
¾   Va, vinga... a dormir de pressa.
 
La Joana en te un bull amb la seva néta, a la seva edat ja no està per aquest afers. La seva filla i el seu gendre han marxat  a treballar a Alemanya per dos anys i la nena es va voler quedar aquí, per continuar a l’Institut amb les seves amigues i acabar els estudis. Van decidir que es quedaria amb l’àvia, i aquesta de moment encantada, encara que no es pensava que fos tant difícil conviure amb una adolescent .

El diumenge al matí la Júlia no s’aixeca fins l’hora de dinar, que l’àvia ja te apunt. Dinant xerrant una miqueta, encara que mirant el mòbil sempre, aviat a de marxar l’esperen les seves amigues, han quedat d’anar al cinema.

 La noia com totes les adolescents entre els estudis, les amistats i l'ordinador, no té temps de fer res a la casa. L’àvia li agradaria que l’ajudes una mica com feia la seva filla a aquesta edat. La Júlia als disset anys passa de tot, a vegades està melangiosa, pensativa. La dona si enfada, però aviat li passa, és l’única néta que té i se l’estima molt, però voldria que fes alguna cosa a la casa, almenys arreglar-se l’habitació, però ni això fa. Si no li fes el llit al vespre s’hi ficaria  amb aquest desfet.

Un dia al matí quan la noia anava a sortir va veure  que l’àvia estava molt pàl·lida i finalment aquesta va caure a terra. La noia ha avisat a una ambulància i l’han portada a l’hospital.

La Júlia l’ha anat a veure i fer-li companyia cada dia, ha tingut una pneumònia aguda , la dona així que es va recuperar una mica patia pel la noia, ja que si no sap fer res, no menjarà res, qui la cuidarà?

 ¾   No et  preocupis iaia, que ja sóc gran. Tu procura posar-te bé, que tornarem a casa aviat.

A la setmana li van donar l’alta, la Júlia va llogar un taxi i les dues van anar cap a casa. La Joana patia per com trobaria la casa . Va tenir una gran sorpresa, tot era nét i endreçat i amb una oloreta de dinar a la cuina,
 

¾   Qui ha fet el dinar Júlia?
¾   Àvia, tots aquests dies he cuinat jo, bé, algun dia ho feia poc, però ja m’espavilava . Ara fins que estiguis millor del menjar me’n cuido jo i també d’arreglar la  casa
¾   Però has d’anar a l’Institut?
¾   Tinc temps de tot àvia. Ara cal cuidar-te i que tu et posis ben forta aviat. Llavors ja tornaràs a fer les coses tu, eh!  Que això és provisional.

La dona somreia satisfeta. Està contenta de tenir la néta al costat. Li ha demostrat que es sap sortir de tot i sap fer totes les coses, quan convé, encara que a vegades li agradi fer el ronsa. Esta orgullosa de la seva néta, és tota una noieta, és una filla digne de la seva mare.

 03/05/ 2014/