EL BAR DE LA CANTONADA

Com cada matí he anat a fer un cafè al bar de la cantonada. El Pere, el cafeter estava tot moix i quan va començar a parlar a més estava indignat,

¾   Ahir al vespre em van entrar a robar.

 L’home tenia ganes d‘explicar com havia anat la cosa el dia abans,

¾   Estava  apunt de tancar, havia sortit l’últim client, quan van entrar dos nanos joves, amb el coll del jersei alçat fins a la boca i amb caputxa. Abans de poder reaccionar em van amenaçar amb un gros ganivet, i em van dir que els dones tot el que hi havia a la caixa...

 Anava explicant alterat com havien anat les coses, es van emportat tot el que tenia a la caixa, llavors vaig trucar a la policia... la denúncia. Tímidament li vaig demanar,

¾   No els vas conèixer?
¾   Aquí està el cas –respon indignat- en vaig conèixer un, el fill de l’Andreu, el del final del carrer, però no  he pogut denunciar-lo; el seu pare tant malalt com està ... es moriria del disgust...
¾   Penso que l’hauries d’haver denunciat.
¾   El seu pare s’està morint. A més és amic i client de tota la vida. Seria incapaç de donar-li aquest disgust
¾   Bé, mirat així...

Mentre estaven parlant, va passar per davant del bar l’Arnau, el xicot de qui estaven parlant. En Pere, amb un impuls, va córrer darrera seu, el va agafar pel braç i el va fer entrar al bar, encara que el noi es resistia
¾   Deixa’m –cridava el xicot.
¾   Primer torna’m el que et vas emportar ahir.
¾   No se de que em parles
¾   Vols matar el teu pare del disgust.
¾   Per favor, no li diguis res. Et tornaré la part que tinc dels diners.

 El noi es va a posar a plorar. Era com un nen petit agafat fent una malifeta. El xicot va explicar que es va veure obligat a fer-ho, ja que el Toni, el seu company l’empenyia, li deia que era un covard, incapaç de fer res, es burlava d’ell... i per això el va seguir.

En Pere era una bona persona. Va dir al nano que no havia dit ni diria res a ningú, però ell li havia de prometre que s’allunyaria  del Toni, que era una mala companyia per ell, que el portava per el mal camí. Que si sabia que havia tornat a fer qualsevol altre robatori, tan se val a casa seva com a qualsevol altre lloc del barri el denunciaria i uns dies a la presó no els hi trauria ningú.
¾   Si no vols fer-ho per tu, fes-ho pel teu pare, -va dir-li- que pugui viure tranquil el final de la seva vida i pugui marxar orgullós dels seu fill, com sempre n’ha estat.

El noi li ho va prometre, amb llàgrimes als ulls, mentre sortia del bar, això si, després d’haver-li tornat la seva part dels diners sostrets el dia abans.

 

23/05/2014/