SANTA ÀGATA.

En el tossal de Santa Anna, prop de Gaia, havia les restes de l’antic castell que defenia la vall de Ramó i vigilava les incursions dels sarrains a les terres del Lluçanès i Osona. L’avanç de les tropes dels comtats catalans havia superat les línies de defensa que podien controlar els murs de la fortificació i aquesta restava abandonada i enrunant-se poc a poc. Ara una pedra queia de la muralla, ara era un merlet i així  successivament el castell perdia les seves parets fins a convertir-se en un munt de pedres. 

Aleshores un bruixot, parent proper del diable, va fer de les restes del castell el seu estatge. Aprofitant-se de l’abandó i la solitud del lloc sovint celebrava reunions amb bruixes de les contrades pròximes. Cada setmana dansaven en un confús aquelarre invocant al seu maligne senyor i era tan forta la seva dansa orgiàstica que llengües de foc assotaven els masos i els pobles veïns. En altres ocasions vents ardents incendiaven els camps quan les collites eren a punt de segar. Molts habitants del lloc van abandonar les terres i els masos fugint de la còlera del bruixot i de les bruixes que els hi feien la vida impossible. 

Era tan el seu atreviment que fins i tot havien raptat donzelles verges per oferir-les al dimoni major, Lucífer.  Felices eren les noies que morien durant la missa negra feta en les antigues masmorres del castell, aquestes eren rebudes al cel com a màrtirs. Pitjor eren tractades les que portades per la por s’entregaven lliurament al dimoni, després d’un i mil actes obscens només tenien dues possibilitats per sobreviure convertir-se en bruixes i continuar vivint en el pecat  o rondar pels pobles perseguides pels vilatans i arrossegant rere seu la parentela concebuda amb el diable. 

Moltes d’aquestes renegades van ser encalçades per la Inquisició, torturades, penjades i abandonats els seus restes als animals rapinyaires fins a desmembrar-se i podrir-se. A Sant Feliu de Sasserra va haver un dels tribunals de bruixes més cruels de la sotsvegueria d’Osona.  

Cansats dels abusos dels malvats habitants del castell, els vilatans de Gaia, Galera i les masies de l’entorn van decidir arrasar-los amb la seva mateixa medicina. Van purificar amb foc, cremant tot el tossal de Santa Anna i les restes enrunades del castell atiant el foc i les brases ben endins de la soterrada presó. 

Xiulets desesperats, imprecacions, insults, males paraules, en fi obscenitats sense nom brollaven entremig de les flames, dites amb les mil veus dels malignes que cremaven dins el castell, fins que el silenci i la devastació van omplir el tossal. 

Una vegada el silenci ompli l’espai de les restes del castell el veïnat en una urgent reunió van decidir que la millor cosa que es podia fer a dalt del tossal per evitar que una nova i malvada força volgués ocupar altre cop les oblidades runes era amb les pedres construir una ermita i que la  millor advocació seria la de Santa Àgata que va morir màrtir i verge per no cedir a les males intencions del senador Quintianus  que la volia posseir. Va ser tancada en un bordell on miraculosament va sortir verge. Va ser torturada, assotada, van tallar-li els pits i finalment van cremar-la. 

Són famoses les paraules de la bella Àgata mentre sofrí el martiri: Cruel tirà, no et dona vergonya torturar a una muller en les sines què de nen et van donar aliment?  

De fet Santa Àgata és la Patrona dels pits de les dones. 

I tornant als tossal de Santa Anna ara ja passats els anys i recuperats els arbres dalt de tot trobareu dempeus l’ermita de Santa Àgata, i per acabar aquest relat una dita escoltada en la trobada de “Vinyaires, monjos i bruixes” a Galera:

“Quan per Santa Anna plou a Santa Àgata pedregada”

Miquel Pujol Mur.