LA NOIA MALALTA

No se perquè ara m’ha vingut al cap aquesta història. Recordo que quan era petita l’àvia m’he l’havia explicat moltes vegades i sempre m’havia impressionat.

Era a principis del segle passat , quan l’àvia és va casar amb l’hereu de cal Garròs, on se’n va anar per jove. Era un mas de gran renom i bastant important al començament del  s. XX. A la casa hi havia força gent , com era costum a l’època, tiets, cunyats, mossos ... però que va cridar-li l’atenció va ser aquella noia,  que no arribava a la trentena i estava sempre malalta. Quasi no sortia mai de l’habitació , no parlava  amb ningú, i sempre aquella gran tristesa en els  ulls blaus. La seva sogra es qui es cuidava sempre de la  filla, li pujava al menjar, l’arreglava; no volia parlar mai del mal de  la noia, només repetia  sovint“ no se quin mal averany ens ha caigut a sobre” L’àvia li havia demanat moltes vegades que li passava, només deia que ningú  ho entenia, els metges no entenien el que li passava. Ella també havia intentat acostar-s’hi, parlar amb la noia , però aquesta no deia res i es posava a plorar. La noia s’anava esllanguint, esllanguint, fins que un dia va morir.

 

Va ser uns anys més tard, quan l’àvia es va assabentar que la noia s’havia mort d’amor. Es veu que estava enamorada del fill  dels masovers, feia dos anys que es veien d’amagat. Quan la mare ho va saber, aviat es va encarregar de posar fi a aquella relació. Aquell xicot  no era adient per una noia de la seva classe social. Va acomiadar els masovers, que van haver de marxar del poble i va tallar de soca rel una relació que només començava. La noia  va començar a entristir, no volia  menjar, ni  sortir de casa. Després ja va quedar sense esma per fer res, ni tan sols per aixecar-se del llit. La sogra mai va acceptar que la noia hagués mort per causa seva, ni de mal d’amor. Per ella va  ser  que algú els volia mal i els havia fet un mal auguri.

 

L’àvia va ser una persona amb idees molt avançades pel  temps en que va viure, potser aquell afer la va marcar, però mai es va ficar en les relacions dels seus quatre fills, al quals els va inculcar el respecte i la llibertat a les decisions de tots els membres de  casa seva.

 

-6 d’agost de 2013-