SANT VICENÇ DE CASTELL DE L’ARENY. BERGUEDÀ SOBIRÀ.

Com la forma nostre de gaudir del temps és cercar llocs i esglésies d’aquesta la nostra terra, i especialment del Berguedà, aquest cop ens impulsà a anar a Castell de l’Areny i veure la seva església sota l’advocació de Sant Vicenç.
Sortint de Vilada en direcció a Borredà en les darrers cases del poble a má esquerra trobaré una bifurcació amb un rètol que senyala Castell de L’Areny. La carretera és asfaltada i com totes les de muntanya un xic retorçada. En poc temps arribem a les cases de Castell de l’Areny i tota una sèrie de cases de segona residència. Tot el conjunt és plaent i respira pau. El centre del poble és una casa de colònies que ocupa la gran part de les edificacions i de turisme rural. El bell mig del poble l’església de Sant Vicenç.
Castell de l’Areny és un municipi del Berguedà que s’estén als vessants meridionals de la serra de Catllaràs, al límit de la Pobla de Lillet. El terme va des del cim de Puig Lluent (1766 m) que domina la vall de la Clusa i de la riera de Vilada o Camprubí que ajunten al Margançol al terme de Vilada. El divideix en dos sectors l’encinglerada serra de les Roques del Castell i al sector sud s’aixeca el puig Cubell (1114 m.)

El primer esmen del lloc es troba en l’ACCU, el 839 on apareixen les parròquies del Bergitanensiu (Berga) que corresponen a la Seu d’Urgell on surt anomenada com castro Adalasindo. Aquest nom podia venir del noble que durant la Conquesta Carolingia és va assentar en el territori i que portés el nom germànic d’Athalasind. El 4 de novembre de 839 apareix a un document amb el nom de Castello Adalasindo on parlava del censos i drets. L’a. 905 hi ha el nom de castro Adalisindi en un document pel bisbe Nangitis de la Seu d’Urgell en l’AC de Sant Jaume de Frontanyà. El 8 de maig de 1383 es esmentada com Castelló en la pressa de possessió de diferents terres per Bernat I Galceran de Pinós. Al 1482 ho trobem com pagadors de tributs a la Seu d’Urgell. A 1567 surt en una venda de terrenys amb el nom de Castell de l’Areny. Com podem veure els noms també amb el pas dels anys es modifiquen.
L’església de Sant Vicenç és una construcció de planta rectangular coberta a doble vessant amb teula àrab. A un costat hi ha una torre quadrada amb teulada a quatre aigües. Conserva l’estructura romànica però l’absis a desaparegut. El parament és de pedres irregulars disposades en filades. El Portal és de mig punt. La porta d’entrada de dues fulles presenta aplics de ferro forjat del s. XI o XII. Són de caire senzill i representen un dels models més primitius de la ferramenta romànica.
El campanar antigament havia hagut tres campanes que segurament portaven el nom de llurs padrines. Actualment només hi ha una. L’església és bonica i ben conservada però ha sofert modificacions durant segles i no és pot apreciar l’art romànic genuí. Davant de l’edifici eclesial hi ha el cementiri.

Sant Vicenç Màrtir, conegut també com Sant Vicenç de la Roda o com Sant Vicenç de Saragossa (Osca, s III -València, a. 304). Fou un religiós hispanoromà, diaca del bisbe Sant Valeri de Saragossa. Fou capturat i torturat en temps de Dioclecià. Apareix representat amb roba de diaca, acompanyat per un corb o sostenint una roda de molí.

Durant anys el poble va anar despoblant-se i els darrers set anys va quedar abandonat al morir la darrere dona que hi vivia fins l’a. 1963 el van comprar amb l’idea de passar les vacances. Va ser reconstruït, va fer-se una casa de colònies, aleshores venien els pares a veure els fills i volien quedar-se a dinar i poc a poc s’ha anat transformant a l’actual situació.

Un racó bonic i pausat per gaudir del seu entorn força ben cuidat.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: Rosa Planell Grau.
Berga, 6 abril 2012.