Records bells,
records fantàstics,
d'un cirerer
ben guarnit.
Records joves,
records tendres;
quan m’hi enfilava
amb delit.
Records passats,
ben presents,
que amb el temps
que amb el temps
...aleshores, quan davant de les seves mans només va quedar el tros de fusta amb el nom del navili es van entristir i es van dir: podriem iniciar, aprofitant el nom mític, una nova singladura. Van decidir que el nou projecte es digués Tribuna Berguedana. Les ones internàutiques veient l'esforç humà per sobreviure van bufar fort damunt la tendre nau peró aquesta ressistia per la tossudesa dels tripulants... M.P.M.
Quins rcords més bonics, fa sortir aquest cirerer. L'ahir i l'avui, com les flors i les cireres
ResponEliminaBon diumenge!!!
Què seria de l'avui si no hi hagués els records d'ahir!
ResponEliminaUn poema preciós...Bonica la flor del cirerer, bonics els records i que bones les cireres!!!
ResponElimina