EL SALTIRÓ DE LA CARDINA

Pageseta moreneta...

vull cantar-te una cançó...

És com si encara estigués revivint aquell moment... La orquestra desgranava aquells sons meravellosos i les veus eren a punt d'esclatar. Era la primera vegada que a les noies se'ns permetia cantar les Caramelles; fins llavors només n'havien pogut gaudir els privilegiats, com sempre, el sexe masculí. Les dones només guaitar, escoltar i poca cosa més!

Però jo, quan cantava també guaitava... aquell noiet tant guapo que  m'agradava tant i... mentre uns i altres entonàvem la bonica sardana, em sentia com una ocelleta esperant que l'ocell es decidís d'una vegada per totes, cosa que no va succeir.

De totes maneres, va ser millor així! Al cap del temps, talment com els ocells, vaig sentir-me lliure i amb ganes de volar... 

EL SALTIRÓ DE LA CARDINA

Lletra : Josep Maria Francès i Ladrón de GuevaraMúsica : Vicenç Bou

Pageseta moreneta,
vull cantar-te una cançó;
vull dir-te d'una vegada
que també t'estimo jo.

Com es mimen i s'estimen
per les branques els ocells,
per què no hem d'amanyagar-nos
tu i jo com fan ells?

No sents com refila la cardina
que en el niu s'enyora tota sola?
El company volgut de ploma fina
ha alçat el vol
de cara al sol
i no ha tornat
i a cercar-lo ella ha volat.

Ja de retorn el gai ocell
refila entre les fulles,
fent saltirons va la femella
amb ell, l'ocell.

La- la- la.
Per que has trigat així?
Que manca al niu
del nostre amor, l'encís?
I ell respon: Ocella, petita i bella,
seguim a saltirons
de nostres il·lusions l'estrella.
I tot saltironant per la verdor
canta l'amor: la- la- la.

Veig, pageseta que et tornes roja,
tos ulls em diuen ben clar que sí,
com l'ocella a son ocell
tu m'estimaràs a mi.

Dels teus llavis un petó voldria jo,
tu m'has pres amb tos ulls negres el meu cor.
Ets ma vida, ets ma joia i mon tresor.
Com el cant de la cardina nostre cant
serà dolç, serà amorós i triomfant.


Bona Pasqua a tothom!