UN AUTÒGRAF

Caminava tranquil·lament pel carrer Major, aquella tarda de març, feia un dia plàcid de bonança, ja s’intuïa en l’aire  la primavera. Havia de fer algunes compres, però no tenia presa, tenia la tarda per mi, cosa estranya, anant sempre atrafegada com anava.

Era l’hora en que els nens sortien de l’escola, hi havia força animació al carrer en aquella hora, ven diferent a algunes altres estones del dia en que no és veu ni una ànima enlloc. També alguns joves una mica més grans caminaven amb els caps avall teclejant amb els mòbils. Tot d’una,  una noieta de tretze o catorze anys se’n acosta i em diu,

¾    Hola! Oi que ets l’Anna?  Que em podries signar un autògraf?

Mentre deia això em mostrava una pàgina en blanc d’una llibreta que s’havia tret de la motxilla. Em vaig quedar de pedra. No entenia de que em coneixia aquella joveneta.

¾    De que em coneixes tu? –li pregunto

¾   Del recital de poesia del altre dia. Em van encantar els poemes que vas recitar, sobretot els dos que havies fet tu.

Em va sorprendre aquella noia tan joveneta interessar-se per la poesia. De fet l’altre dia al recital en motiu del dia de la poesia, hi havia algunes  persones joves, encara que poques . Aquesta devia en devia ser una.

¾    T’agrada la poesia?

¾    Molt, m’encanta.

¾    Els poemes que vaig recitar, com els dos fets meus, no són gaire moderns.

¾    M’agrada molt la poesia del segle XX. Sobretot d’aquests autors, Joan Maragall, Salvador Espriu i Miquel Martí Pol entre altres.

¾    I tu; també escrius poemes ? Intueixo que si que ho fas.

La noia es va tornar una mica vermella, va acotar el cap i va dir baixet,

¾    Bé, he fet alguns intens, però són coses molt dolentes.

¾    En tens algun per aquí.

Tímidament em va mostrar l’altre cantó de la llibreta que li anava a signar i estava plena de poemes. Vaig donar alguna ullada per sobre a algun d’ells,

¾    Jo no ho diria. Estan força bé. Em sembla que l’any vinent t’haurem de fitxar perquè participis al recital de la Festa de la Poesia.

¾    No... quina vergonya. Tots els que hi participeu sou molt bons.

Mentre li dedicava una efusiva salutació junt a la signatura , li vaig dir.

¾    Saps que penso, que al setembre comença un  Curs dedicat a l’aprenentatge i al domini de la poesia. Potser t’agradaria d’anar-hi i et marxaria la por, tant a escriure com a recitar poemes.

¾    Doncs si que m’agradaria, molt. Si podes combinar-ho amb els estudis ... No ho se... Bé, en parlarem, gràcies per tot.

Les amigues ja feia estona que l’esperaven un xic més enllà . Amb un gran somriure em tornava a donar les gràcies mentre corria cap a ells, guardant curosament  la llibreta a la motxilla.

 03-03-2017-