I et vaig
plantar a la terrassa.
T’enyorava
romaní.
Enyorava
el teu perfum
La teva
aspror i la frescor.
Ara estàs aquí curull,
farcit de
floretes blaves,
que
exalten tots els sentits,
des la
vista, oïda, tacte,
a
l’olfacte i fins el gust
Em
recordes aquells anys
jovençans,
plens de nostàlgia
Amb els
pares i germans
I la
cuina de la iaia.
La terra
aspre, el fang, la vinya,
Els
matolls prop la barraca,
barrejant-se
aquella olor,
amb la
dels ceps, i els raïms,
junt amb
la suor del pare.
Tot això
ara és passat,
Però
aquelles olors llunyanes,
Respiro
cada matí,
així que
obro la finestra,
i et
contemplo romaní.
29/04/2017/
Molt bonic aquest poema tan muntanyenc...Jo n'he tingut sovint de romaní al terrat, però mai em dura més d'un parell de temporades!
ResponElimina"Sota l'ombreta l'ombreta l'ombrí
flors i violes i romaní!"
Petonets, Anna.
Aquí al costat hi ha una planta de romaní que fa tres anys que hi és hi està espatarrant. A veure quan durarà la meva?
ResponEliminaUn record molt maco de quan erem joves, amb aquesta estrofa de "Que li donarem a la Pastoreta".
Una abraçda M. Roser.