S’HA ACABAT EL TEMPS D’ESMORZAR

(Perquè toca sempre la campana del final de l’esbarjo quan encara no hem acabat d’esmorzar)

No ho entenc, perquè sempre ha de tocar la campana per tornar a la feina,  quan encara no hem acabat d’esmorzar. És que vint-i-cinc minuts és molt poc temps per endrapar l’entrepà, fer un cafè i una mica d’esbarjo. Avui quan aquesta ha tocat encara no havia tingut ni temps per treure el cafè de la màquina. Bé, és que més aviat me’n havia oblidat. Tot xerrant amb els companys ens hem apassionat tan amb  el  tema que el temps ha volant.

Com molts dies,  ens hem engrescat  parlant de política i dels polítics, dels corruptes i dels somiatruites, dels blancs i dels negres; dels unionistes i dels independentistes ...  és clar que cada ú té les seves idees i opinions i no ens posaven d’acord de cap manera; i a veure qui aixecava més la veu per defensar i fer valer les seves opinions.

I, ja ho diuen , “Ovella que bel·la per un mossec “  i així ens ha passat , sobretot a mi, i també algun que altre company o campanya, que quan la campana ha sonat , encara no havíem esmorzat. El meu bocata  estava a la meitat , el cafè encara era a la màquina. Vaig sortir disparada cap al servei, perquè després quan estem atenen els clients, sovint t’has d’aguantar i no pots anar-hi en tot el matí.

Miro l’entrepà a la paperera. El meu estómac en fa una rau-rau. Sense haver pres cafè em ve un ensopiment  que sem tanquen els ulls . Cada dia penso el mateix. Demà no obriràs la boca  fins que no hagi acabat de menjar l'entrepà i de prendre’m  el cafè. Encara que una cosa es fer bons propòsits i l’altre complir-los.

05/04/2017/