UNA GRAN INJUSTÍCIA

 

(Una persona que està molt enutjada)

No pot ser! Encara no puc creure que això m’hagi passat a mi. És una injustícia; no hi ha dret. Ara que  ho tenia tot organitzat.  Ves per on,  tot se’n va en orris. A més jo sé que això no m’ho poden fer. No hi tenen cap dret... i es clar , quan el meu cap m’ho va comunicat, jo m’hi he rebel·lat; ara que m’ho ha deixat molt clar,

¾   Si no t’agrada, deixes la feina. Ja et buscarem un substitut.

 

Si, si, és molt fàcil de dir. Deixar el treball de la manera que estan les coses. Si hagués estat uns quants anys enrere, que trobaves feina per tot, ja ho hauria fet. Hauria plegat i santes pasqües. Però ara amb els  nois estudiant,  la Clara fent mitja jornada i a sobre pagant l’hipoteca. No em puc permetre perdre el treball.... i a més el viatge fumut.

És que no m’ho poden fer això. - l’home estava cada vegada més encès, parlava sol i tot - Canviar-te les vacances tres setmanes abans. Quan ja ho teníem tot organitzat. Si... me les donen al setembre, però que en faig jo del setembre. Jo les vull ara a finals de juny, com mig any enrere me les van concedir.

 Em diuen que ha estat una cosa de força major, una emergència i han de tenir tota la plantilla completa per fer front a la eventualitat . Jo he demanat i suplicat. Que teníem el viatge organitzat al Canadà per aquests dies, però m’han dit que el cancel·les que això era una cosa urgent i puntual , que ja hi aniria un altre any.

Si, si, com si fos tan fàcil anular un viatge així. A més jo i la Clara som els que l’havíem organitzat. Hi anàvem quatre parelles i era el somni de tota la vida i ara hauré de veure com hi van els altres, la Clara m’ha dit que ella si que marxa. Si, si almenys que hi vagi ella, ja que tenim el viatge mig pagat, però i jo que?  a mi, que em bombin,  jo anar treballant.

Estava tant excitat i enfurismat, que de cop va semblar que li faltava l’aire per respirar i s’ofegava. Així el va trobar la Clara en arribar, pàl·lid i mig ennuegat; tossin... allargassat  al sofà. Va cridar una ambulància i el van portar a urgències .

Per sort només va ser un ensurt. Un atac d’angoixa. Uns tranquil·litzants., uns dies de repòs, agafar-se les coses més amb calma i cap a casa.

Ara li va passant el desassossec i l’enrabiada, s’agafa les coses de manera diferent. Ha estat el cap de setmana descansant  i vol tornar  despresa  a la feina, no fos cas que es quedés sense viatge, sense feina i amb la salut malmesa.   

-08-07-2015-