ELS OUS I LES GALLINES

“Que passaria si de sobte totes les gallines deixaven de pondre ous?”

Estaven esmorzant  ous ferrats i cansalada, un diumenge al matí, que es quan generalment es solen fer aquestes grans menges una mica indigestes però tant saboroses: el noi gran , de setze anys, va plantejar de cop,

¾   Heu pensat mai que passaria si totes les gallines del món deixessin de pondre ous? 

¾   No podríem menjar ous ferrats ni truita amb patates, ni...  -contesta el menut.

¾   No passaria res d’això –respon el pare – Farien ous sintètics, que tindrien el mateix sabor i podríem continuar menjant truites, ous ferrats i altres coses.

¾   Jo penso que és una mica més complexa la cosa que això -afegeix la mare- Us imagineu que passaria al món si mai més cap gallina fes un ou.

¾   No, que passaria?

La mare estava filosòfica i va continuar amb la seva explicació.

¾   Doncs si les gallines deixessin  de pondre ous, primer de tot es perdria una font natural d’alimentació i de proteïnes molt important, sobretot en països pobres.  Segurament el infants serien els més perjudicats.  Llavors al no haver-hi ous, no naixerien pollets, i si no naixien pollets tampoc i haurien pollastres i els mercats i botigues hi faltaria aquesta carn blanca que ara es a l’abast de tothom. Probablement se’n faria d’artificial, com ja hi ha, però tot seria pura química.

¾   Caram, no hi havia pensat en això, -fa el pare

¾   No naixerien pollastres, ni tampoc gallines. Així que quan ens haguéssim menjat tots els pollastres i gallines s’extingiria aquesta raça d’aviram en poc temps. Això també comportaria el tancament de granges, fabriques de pinsos, la qual cosa comportaria que es perdessin molts llocs de treball. Es pot donar al cas que a les cases de pagès al corral i haguessin ànecs o cérvols en lloc de les aus, fins i tot potser i tornarien a veure voleiant coloms. El que és segur que mai més el gall despertaria la gent amb el seu cant al matí.

¾   A mi m’agrada sentir al gall , quan vaig a casa dels avis – diu el nen petit.

¾   És possible que en uns quants anys, ningú es recordaria dels ous, dels pollastres ni de les gallines, sobretot els infants, que ara ja molts creuen que el pollastre surt dels supermercats. Quan algú voldrà saber coses sobre aquest elements, hauran de buscar-ho als llibres, als museus o a internet. Seran coses de la Prehistòria, com són ara els dinosaures.

¾   Uf, mama! Si que en passarien de coses. Tant de bo que mai passi una cosa així i puguem seguir tenint i menjant ous i pollastres.

Després d’aquella dissertació, els quatre membres de la família en silenci van continuar gaudint del seu esmorzar preferit, encara que una mica desconcertats i admirats de tot el que sabia la mare.

  18/06/2015/