PETIT I ATREVIT

Paraules:  gos petit, home valent, rellotge sorollós.
 

Com cada matí, la Mireia passejava el seu gosset petit pel parc. Li agradava sortir a aquella hora, sentir l’aire fresc, la calma matinal i la remor de les fulles dels arbres. El Buc, que així es deia el gos, corria i saltava tranquil, allà el deixaven una estona deslligat , ja que en aquella hora no hi havia  nens.

El gosset es va allunyar una mica més que de costum i es va creuar entre les cames d’aquell home, alt, gros i valent, i el va fer trontollar una mica. Aquest es va enfurismar molt amb aquell mocós de gos, a qui va córrer a empaitar. El gos petit es va parar al seu davant i li va plantar cara, tot lladrant fortament. L’home, portava una bossa grossa, dintre hi havia un rellotge sorollós, que duia a arreglar. Li va donar un cop de bossa al cap que només el va tocar de resquitllada; el gos petit enrabiat, va començar a mossegar-li una cama. L’home, al no sortir-se’n a cops de peu, li va donar un altre cop amb la bossa, en el mateix moment en que el gos s’apartava i aquesta va anar a parar contra un arbre, estavellant-se la bossa i el rellotge que hi havia dins i l’home mig perdia l’equilibri.

Mentre la Mireia corria cap a  ells cridant el Buc amb força, i desapareixien els dos pel l’altre banda del parc.

15/06/2015/