Tornàvem
de Ceret i després de dinar a la vora del riu Tec, sentint la remor de l’aigua
lliscant damunt les roques de la pedregosa llera, arribàvem a Prats de Molló.
Quan
al matí vam passar en direcció oposada les parades ja eren muntades en el
centre de la plaça. En aquells moments no havia gaire gent, segurament l’hora
no era la millor del dia per comprar i vendre. Al passar al matí havia més
concurrència, mes potser el jorn estava marcat per l’esdeveniment del Mercat de
les Cireres.
Com
el nostre propòsit era prendre cafè aviat traspassarem el lloc de l’antiga
porta de la muralla i caminàvem per la zona de vianants en recerca d’una
cafeteria.
Mentre
ho fèiem observàvem els edificis i les places interiors venint-nos el record de
Vilafranca de Conflent, però sense el rebombori turístic d’aquesta vil·la.
Visitàvem
la capella de les Santes Justa i Rufina, germanes sevillanes que en el segle
III van estar en la regió i realitzaren diferents miracles. Un dels més
importants va ser treure aigua d’una de les altes muntanyes que envolten la
contrada. No en trobàvem fins que amb les seves mans cavaren la terra. Segons
la llegenda l’aigua encara baixa de la muntanya que s’anomena “El MIRACLE”
Ja
finalitzant el nostre passeig recorríem el baluard de la porta d’entrada. Rere nostre
i pendent per un altre visita quedaven l’església sota l’advocació de les
mateixes Santes que llueix un bell campanar romànic i segons dades la nau és de
gòtic tardà.
Dominant
la ciutat, des de el cim de la muntanya, Fort Lagarde ens acomiadava amb la promesa de més coses per
conèixer en una propera visita.
Miquel
Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada