MISSATGE DINS D’UNA AMPOLLA.

A qui pugui llegir aquesta carta i per què ho faci saber a tothom. 

En dic Pau Anglès, amb el meu nom ha d’haver suficient per saber qui sóc. Si a ningú l’interessa més és ben bé igual. 

La present és per dir a la humanitat que no em busquí, per fi he trobat el lloc ideal per viure els anys que em queden. 

Aquestes paraules us estranyaran en un home que va desaparèixer en un naufragi, i que suposo heu donat per desaparegut.  

Aquesta nota és per a dir per enèsima vegada:  

“Per favor no em busqueu, doneu-me per mort” 

No tinc televisor, no tinc mòbil, no tinc feina, ni clients ni caps que em manin, ningú depèn de mi.  

Tampoc he de fer la declaració de la renda, ni aparcar el cotxe, ni parquímetres, ni guàrdies, ni...  

No tinc tantes coses, que no sóc esclau de res. 

Vaig a dormir, quan tinc son, no sona mai el despertador amb el seu repicar  escandalós. 

Puc pescar, recollir fruita, emmagatzemar-la, fer foc, menjar poc i pair bé. 

Al sastre al qui dec la darrere factura, li faig !BU!. Ja no haig d’anar a fer proves ni sentir les punxades de les agulles. 

Davant meu puc admirar l’espectacle canviant  de la naturalesa. Puc observar el sol, la lluna i les marees. L’aigua de la platja trenca en els esculls de la costa, blanca d’escuma i que després arriba blanament als meus peus i em fa pessigolles. 

Gaudeixo del sol i la seva llum, a la nit de la foscor , la lluna i els astres. 

Deixeu-me viure amb tranquil·litat i oblideu-se de mi.

Pau Angles 

Miquel Pujol Mur.