Ben bé pel cap em ballem tot un munt de
preguntes sense resposta per identificar un monstre.
Què és un monstre?
Quan era petit ho sabia fàcilment: un
monstre eren Dràcula, Frankenstein i l’home llop. Han passat forces anys i ara
segons he llegit això no és veritat.
Dràcula va ser un lluitador per la seva
pàtria, un heroi, que va lluitar contra els turcs fent servir les mateixes
atrocitats que aquests utilitzaven amb els seus homes. També actualment se’n
parla com d’una persona que cerca l’amor perdut. En aquests moments (deu ser
una temporada de moda del mite Dràcula) fan sèries (a mogollón) pel televisor i no les veig, però el rebombori que
involuntàriament arriba a les meves orelles, m’assabenta que d’essers d’aquesta
mena també n’hi ha de bons i dolents. Com a tot arreu!
Frankenstein un representant de la societat
actual. Modificat, operat, implantat més de mala qualitat, no va ser la bellesa
allò que van buscar. Però dins la seva horrorosa aparença física s’amaga una
ànima pura que fuig de la realitat i cerca la bondat. Només una criatura cega
és capaç d’endevinar la innocència del seu comportament. Finalment busca en el
confins gelats de la terra la soledat per apartar-se dels homes.
L’home llop és un altre clàssic. L’home que
per un error, potser més bé una casualitat contrau certa malaltia. Només és
efectiva les nits de pleniluni (N’hi ha molts que són malats tots el dies i
també causen forces desgràcies). No pot reprimir el seu mal i desitja no fer
estralls entre la gent que l’envolta. Un altre home, en sí, bo i enamorat.
Curiosament m’adono que estic utilitzant
sempre les paraules bàsiques: Amor i mal.
Per tant això és la cara i la creu de l’essència dels déus que amb una m’acaronen i amb
l’altre puneixen als humans. I quina és la veritat del mal, estimar massa,
voler posseir a la persona amada. Voler protegir-la. Fer-li perdre la
llibertat. Així les presons serien un centre d’amor.
M’he perdut filosofar no és el meu fort.
Potser, la monstruositat són els diners.
L’afany de poder. L’avarícia o l’engany. Prefereixo no judicar cap pensament.
El món és així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada