Dilluns.
Què m’haurà volgut dir l’Imma amb aquelles
paraules?
M’ha deixat intranquil! Vet aquí ! Què el veí,
què? Aquell poca solta! S’ha haurà atrevit? I ella què?
Mira que jo també! Anar-me a fer la volta
al món en solitari! I en aquest cascall a vela. Sí, i a més quatre dies després
de casar-me. Soc un ase! Però la Imma ho sabia ja abans de casar-se, eh!!
Dimarts.
Aquesta merda de telèfon! Caram, amb la
tempesta i els núvols! Altre cop sense cobertura. Maleït aparell! Sempre igual. I ara encara més aigua,
n’hi ha més a la cabina que al mar. Xop, mullat i emprenyat! Pot ser què, fins
i tot, amb...
Dimecres.
Per fi fa sol!- escolta atentament pels
auriculars mentre belluga les agulles del transmissor -. Ara no contesta! Sí
home, sí, que n’arribo a ser de ruc, no ruc no, això potser sí...
Si ja m’ho deia la mare: “Pau que la mar és
pels peixos i el casat a vigilar la casa i la femella”.
Diari de la dona. Reflexions i retrets.
Dimarts.
Mal parit! Fot el camp i em deixa sola.
El senyor Pau amb la seva barqueta a fer la
volta al món i la tonta de l’Imma
aquí més marejada que si anés amb vaixell.
Però ahir li vaig tocar la moral. Que es
foti!
Ai, quin mareig. Em vaig al lavabo. Mare
meva quins dies!
I el meu maridet ha tingut la sort que no
ho sabia, que si hagués trigat un parell de dies més!
Ruca! M’hauria d’haver adonat abans. Potser
no hagués marxat.
Nena, això tu creus tu! Ell amb les seves
aventures en té prou.
Si ja m’ho deien al poble, és un cap dur.
Sempre a la seva. Ja patiràs, filla, ja patiràs.
L’Indiana
Jones
de cal Sacs li deia la mare.
Dimecres.
Quins nervis i no telefona, capsot! La tempesta, ja tu diré jo, la
tempesta. La tempesta la porto jo a dins.
Me’n vaig al metge. Que es foti! Mira que
deixar-me així. Pobret! Pobret, tonta, encara dius pobret i m’ha fet un globus.
Ai, quin mareig!
Dijous.
Com estarà!
Sort que m’he vingut a casa la mare.
Quin dia vaig passar! El metge... també amb
allò de: “ A les novelles sempre us passa igual. Un petit mareig i el món
sembla que us caigui a sobre”.
Sí, si li passés a ell ja ho veuria!
Quan vingui el pare li diré que em porti el
transmissor. Després de tot quan torni del viatge ja haurà nascut i d’alguna
forma li haig de dir. Encara és capaç de malfiar-se. Carallot!
Miquel Pujol Mur
Aquesta parella, per discutir no ho podran fer gaire( a més si el telèfon funciona poc) ara per desconfiar i malpensar l'un de l'altre tenen tot el temps del món.
ResponEliminaLa sospita és mala consellera. Esperem que el seny domini sobre la rauxa. La solitud no fa gaires favors l'amor.
ResponEliminaJo desitjo que l'esperança domini als dos.