Parlar
amb el seu marit, el Joan, ho veu impossible, no ho entendria, diria que això
no entra en la religió o potser nerviós provocaria una discussió familiar que
portaria encara més problemes. Segurament s’enfonsaria psíquicament agreujant
més la qüestió, per després caure en una depressió i culpant-la de la perversió
del fill. Desesperada planeja una estratagema per sortir de dubtes, però
evitant al mateix temps se n’assabenti el seu home.
Avui
el Roger, com tots els dies després de dinar, marxa a la seva habitació a
estudiar. Més tard anirà al gimnàs. La Núria pica a la porta, l’obre i des de
la llinda diu al noi:
¾
Roger,
fill, aquesta tarda he organitzat una reunió amb dones de la parròquia per
parlar dels nou vinguts. No poden fer-la al Centre per manca d’espai lliure.
Ves-te’n a casa de la Irene, la meva amiga.
¾
Però
mare, jo estudiant no faig gens de soroll.
¾
Tu
no fill, però no tu no saps com ens posem les dones quan podem parlar i
discutir sobre el be dels demès. També hem de fer preparatius per la tómbola
benefica.
El
Roger, obedient com sempre, agafa la carpeta amb les lliçons i un parell de
llibres, que posa en la bossa d’esports i donant-li un petó a la galta
s’acomiada sense problema. Sap que la Irene és una bona amiga de la mare i a
més clienta de la farmàcia. Moltes vegades les ha trobat parlant a casa i pel
carrer.
Al
seu pare, la Irene no li cau gaire bé, com qualsevol persona que no acudeixi
regularment a les cerimònies religioses. No es mereixedora, segons l’opinió
paterna, d’un lloc en l’apartat de la bona gent.
La
Irene, una dona rossa, és una mica més jove que la mare i a més es pinta i
vesteix un xic provocativa per semblar encara més a una joveneta. De mitja
alçada va sempre amb uns tacons altíssims per veure’s més estilitzada. El seu
home contínuament és fora de casa i males llengües comenten que la Irene sap
com entretenir-se i tenir parella sovint.
Truca
la porta de pis, poc després escolta un soroll de tacons i la dona obre, mira
al Roger, li fa un amistós petó i agafant-lo per la mà el fa entrar rere seu.
¾
Sí!
Ja m’ho dit la teva mare. Passa, passa aquí els deures els hauràs de fer al
menjador. Les altres habitacions el meu marit les té plenes de coses, mostres,
maletes i no sé què més de la feina.
En
entrar al menjador treu una font de vidre del centre de la taula deixant-li
tota lliure.
¾
Posat
còmode i treballa. Jo aprofitaré per fer una cosa a la cuina i després...
CONTINUARÀ...
Miquel
Pujol Mur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada