dilluns, 6 d’octubre del 2014

L’AMIGA DE LA MARE. II.

Parlar amb el seu marit, el Joan, ho veu impossible, no ho entendria, diria que això no entra en la religió o potser nerviós provocaria una discussió familiar que portaria encara més problemes. Segurament s’enfonsaria psíquicament agreujant més la qüestió, per després caure en una depressió i culpant-la de la perversió del fill. Desesperada planeja una estratagema per sortir de dubtes, però evitant al mateix temps se n’assabenti el seu home. 

Avui el Roger, com tots els dies després de dinar, marxa a la seva habitació a estudiar. Més tard anirà al gimnàs. La Núria pica a la porta, l’obre i des de la llinda diu al noi:
¾    Roger, fill, aquesta tarda he organitzat una reunió amb dones de la parròquia per parlar dels nou vinguts. No poden fer-la al Centre per manca d’espai lliure. Ves-te’n a casa de la Irene, la meva amiga.
¾    Però mare, jo estudiant no faig gens de soroll.
¾    Tu no fill, però no tu no saps com ens posem les dones quan podem parlar i discutir sobre el be dels demès. També hem de fer preparatius per la tómbola benefica. 

El Roger, obedient com sempre, agafa la carpeta amb les lliçons i un parell de llibres, que posa en la bossa d’esports i donant-li un petó a la galta s’acomiada sense problema. Sap que la Irene és una bona amiga de la mare i a més clienta de la farmàcia. Moltes vegades les ha trobat parlant a casa i pel carrer. 

Al seu pare, la Irene no li cau gaire bé, com qualsevol persona que no acudeixi regularment a les cerimònies religioses. No es mereixedora, segons l’opinió paterna, d’un lloc en l’apartat de la bona gent. 

La Irene, una dona rossa, és una mica més jove que la mare i a més es pinta i vesteix un xic provocativa per semblar encara més a una joveneta. De mitja alçada va sempre amb uns tacons altíssims per veure’s més estilitzada. El seu home contínuament és fora de casa i males llengües comenten que la Irene sap com entretenir-se i tenir parella sovint. 

Truca la porta de pis, poc després escolta un soroll de tacons i la dona obre, mira al Roger, li fa un amistós petó i agafant-lo per la mà el fa entrar rere seu.

¾    Sí! Ja m’ho dit la teva mare. Passa, passa aquí els deures els hauràs de fer al menjador. Les altres habitacions el meu marit les té plenes de coses, mostres, maletes  i no sé què més de la feina. 

En entrar al menjador treu una font de vidre del centre de la taula deixant-li tota lliure.
¾    Posat còmode i treballa. Jo aprofitaré per fer una cosa a la cuina i després... 

CONTINUARÀ... 

Miquel Pujol Mur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada