PLUJA NEGRA de Flavio Soriga.

Aquest escrit no vol ser cap judici sobre el valor artístic ni d’escriptura del llibre només és una breu ressenya d’haver-lo llegit. M’agradaria si algú l’ha llegit conèixer el seu parer. 

He llegit el llibre “PLUJA NEGRA” de Flavio Soriga publicat per l’editorial “Alrevès” i traducció  al català de Pau Vidal. 

L’editorial inclou aquesta obra en una nova col·lecció en català amb la voluntat d’englobar-hi tot tipus d’etiqueta i subgèneres de la novel·la negre: policíac, espionatge, detectivesc, enigma... 

M’agrada per que el desenvolupament és personal. Com si de cada personatge expliquessin els seus motius, les seves raons i les seves justificacions des del seu mateix interior. Com si en cadascú de nosaltres fluíssim els pensaments i com en nosaltres mateixos l’ordre, la sintaxis i la morfologia no són presents. Pot haver una frase no tingui significat en el seu principi, per tan es innecessària la majúscula però si en un instant la paraula dins la frase si té importància, aleshores és obligat escriure-la amb majúscula. 

Tret al principi que m’ha costat treure el significat de l’original escrit quan poc a poc i entrat en la trama i el concepte de vida  emmarcat en la illa de Sardenya.  

Flavio Soriga (Uta, Sardenya, 11/08/1975) és un escriptor italià. 

Guanyador en  2000 del Premi Italo Calvino per a la col·lecció de contes inèdits amb el Devils Nuraiò (The Mistral), en 2002 , va publicar Garzantí la novel·la Neropioggia (Premi Grazia Deledda Young 2003).  

Ell és l'autor més jove del que se sol definir com la  Nova literatura sarda de l'última dècada en tot el segle XX i del nou mil·lenni. És guanyador de quantitat de premis per la seva obra. 

Els seus llibres han estat traduïts a l' alemany, francès, croat, gallec i català. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.