dimecres, 8 d’octubre del 2014

L’AMIGA DE LA MARE. III

El Roger s’absorbeix en l’assignatura de filosofia, amb el llibre davant seu i recolzant el cap entremig de les mans es posa a estudiar. El Roger s’ha isolat de tot el que l’envolta. Els seus ulls són fixats en les pàgines escrites i no escolta cap soroll de l’anar i tornar de la Irene.  

Sobtadament nota uns dits que acaronen el seu clatell. Saben fer una agradable i suau pressió, al mateix temps, que fan que un corrent engrescador travessi la seva esquena i el seu cos com un rampell fins a perdre’s a ...   

El Roger gira la cara sense deixar de sentir la carícia. Alça els ulls per saber quina és la raó del frec quan uns llavis molsuts i ardents es posen damunt els seus, sorprenent-lo  i deixant-lo sense força per separar-se, tan gran, sobtat i fort és l’impuls carnal.  

Posa una mà damunt la taula i amb l’altra ensopega amb el cos femení mig nu, mig cobert, per unes negres picardies. La carn és suau i càlida al mateix temps. El petó és continuat, profund i humit. Sense voler una de les seves mans, mentre es posa dret, agafa al coll de la femella per fer-lo encara més intens mossegant-li lleugerament els llavis. 

L’altre mà, rodeja la cintura femenina i inquieta acarona, amunt i avall, cercant totes les rodoneses i racons de l’ofert cos. El Roger no es resisteix al desig i com; malgrat els pares no ho sabem, ignorància dels que no volen veure; també ha fet les seves incursions, via internet, en més d’alguna pàgina prohibida,  prova a practicar allò que ja ha après visualment. 

Però ella, mestra en la matèria, sap buscar on s’ha de trobar i baixant-li els pantalons homenatja la seva virilitat. En acabar, el Roger ja sense esmà, tal ha estat la sensació, pren al jove de la mà i el porta al llit dient-li amb veu fosca de desig:
¾    Fins ara has rebut plaer, però no n’has donat. Jo també necessito sentir-ne. 

Portat per la mà de la Irene, el Roger acarona, petoneja i humiteja valls i cimes de l’ardent cos, sempre dominat per la sensual guia femenina. Fins que la veu arquejar-se, tensa com l’arc en l’instant de soltar la sageta, i acompanyat de tot de gemecs i sospirs arriba al súmmum dels sentits i  trencant-se, queda tota blana i sense forces damunt el tàlem. 

El Roger resta al seu costat, dominat, però content d’haver satisfet a la muller. La Irene obrin les parpelles li diu amb veu càlida:
¾    És tard, has de tornar a casa teva. Avui hem començat un nou camí, però l’ensenyança ha estat minsa. La sexualitat, l’erotisme de la relació humana ofereix molt més. Però això, ja és voluntat teva de tornar a veure’ns. Penseu-ho! 

CONTINUARÀ... 

Miquel Pujol Mur

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada