Se’n explicaven moltes
d’històries d’aquell castell: que si estava encantat, que si hi havia una ànima
en pena. Diuen que ara encara s’escolten els crits i planys de l’últim baró de
la contrada.
Segons conten, aquest baró tenia
una dona molt avariciosa i dèspota. Li agradava manar i exigir al seus súbdits.
El baró que estava molt enamorat d’ella li va donar les regnes del poder, la
deixava fer i desfer, però ella no en tenia prou.
Mentre el baró era a una de les
seves caceres, que duraven setmanes, la dona va agafar d’amant el cap de
guàrdia del servei del castell, un jove atlètic i molt ben plantat i els dos
amants van planejar un pla maquiavèl·lic per fer-se els amos totals del castell
i dels terrenys.
Quan va tornar de la cacera el baró es va assabentar de la
traïció de la seva dona i la volia fer fora del castell, però aquella nit la
dona el va emborratxar i després, mentre dormia la mona, amb l’ajuda del amant
el van tancar a una torre petita a l’ala esquerra del castell que si arribava
només per un estret passadís. Allà tancat a pa i aigua, feia uns crits esgarrifosos
que sentien alguns vilatans de les contrades.
La baronessa deia que el seu
marit havia perdut el seny i s’havia tornat violent i per això cridava tant,
que havia vingut un metge de terres llunyanes que el tractava.
El baró va morir de pena i enuig
una nit de lluna nova, o sigui sense lluna, mentre els seus gossos udolaven amb
força des del bosc on els havia abandonat aquell cap de guàrdia.
Però la baronessa no va poder
gaudir pas del seu èxit i de la nova fortuna. Un altre cavaller lleial al baró es va assabentar de la trama i aquella nit va assassinar a la
baronessa junt amb el seu amant. Llavors va voler ajudar al baró, però ja no hi
va arribar a temps, just aquella nit havia mort, quedant el castell i els seus
dominis a mans d’ un nebot que vivia fora d’aquelles contrades.
El nou senyor, després de
viure-hi un cert temps va vendre el castell i va fugir esperonat, ja que els
crits llastimosos que es sentien moltes nits el van acovardir i finalment el
castell va quedar abandonat.
Encara avui els que passen per aquell lloc
poden escoltar aquells crits, sobretot en les nits que no hi ha lluna i la tenebra ho domina tot.
10/09/2014
Una història que bé podria ser una dels llegendes que s'expliquen de molts castells...Només que les que solien morir tancades a la torre , solien ser les dones!
ResponEliminaPetonets, Anna.
Tots els castells tenen les seves històries i aquesta és una més entre elles. La diferencia en aquesta, tal com ve apuntes, és que a la torre hi va acabar morint el senyor del castell.
EliminaPetonets de bona nit, M. Roser.