LA MALALTIA DE LA MIREIA

Feia mesos que estava malalta i ningú sabia dir-li el que tenia. Havien visitat molts metges, molts especialistes i ningú entenia la seva malaltia. Llavors , com quan no entenen una cosa et diuen que tot es degut als nervis, que si tens una depressió. Finalment li havien diagnosticat una depressió. Els nervis eren els causants d’aquell abatiment i la manca de forces amb dolors a les articulacions de la dona.  La van atiborrar de pastilles, ansiolítics, antidepressius  i tota mena de potingues, però en comptes de millorar la noia  estava cada vegada pitjor.

Els seus pares i germans no sabien que fer. Llavors se’ls va ocórrer de portar-la amb curanderos ,  que amb imposicions de mans i màgies prodigioses curaven tots els mals. No van guarir la noia sinó que va empitjorar, al deixar el tractament antidepressiu . Llavor va continuar amb les píndoles  i més píndoles, i així passaven els dies sense veure cap millora.

Un dia la va anar a visitar una antiga amiga de l’escola, que feia anys que vivia a la capital. Aquell estiu al ser al  poble i a l’assabentar-se de la malaltia de la seva companya d’infància li va faltar temps per fer-li una visita.

La Mireia va tenir una gran alegria al rebre la visita d’aquella companya, ja que havien estat amigues íntimes, feia molts anys. Aquell dia va sortir una mica del seu ensopiment.

Van estar parlant un parell d’hores, fins que la malalta ja donava signes de gran cansament. L’altre la mirava amb molta atenció. Després d’observar-la una estona en silenci, abans de marxar li va dir:

¾   Si fessis el que et diré, jo et podria curar.

Els pares de la noia la van mirar una mica escèptics,  llavors ella els va dir

¾   He estudiat homeopatia i medicines alternatives. Veig que la Mireia esta embotada de tants medicaments. Penso que amb una alimentació sana i equilibrada, estones a l'aire lliure i amb una mica d’ajuda homeopàtica es  pot curar. No perdéreu res en provar-ho.

¾   Però que és el que té? –insistien els pares.

¾   Un desequilibri general. Creieu-me, es pot solucionar. Tornarem a equilibrar la Mireia.

La Mireia tenia confiança en la seva amiga i es va posar a les seves mans. Li va programar una dieta d’aliments naturals. Fora carns vermelles,  greixos i làctics. Si, en canvi cereals integrals, carn blanca, peix, ous i moltes verdures del temps cuites i algunes fruites, algunes prohibides. També li va posar un tractament homeopàtic, i va dir que la passaria a veure un parell de vegades, fins que es comences a recuperar.

¾   Es una cosa lenta, però en quinze dies has de notar un canvi.

Un raig d’esperança va envair  el pensament de la Mireia. Pensava que era una sort que el destí hagués posat a la Raquel de nou en el seu camí. Estava convençuda que ara es curaria.

Han passat tres mesos, la Mireia ha recuperat la força, no del tot , però està en el camí. La seva amiga fins ara pujava a veure-la cada quinze dies. Ara ja li ha dit que tindrà que baixar ella a Barcelona  a la seva consulta un cop cada  mes o cada dos, segons es vagi trobant, fins que estigui recuperada del tot.

 23 d’agost de 2014