Boom, barrabuuummm. Clinc, clanc,
cluc... Ara música pop, després música techno a tota marxa. Aquells dits petits
, després les dues mans, llisquen amunt i avall, a dreta i esquerra sobre meu,
grapejant-me, ensordint-me, estovant-me de valent. Al final estic ven marejat ,
quan em deixa aquest petit solfes.
Sort que cap al tard ve la Mireia
i posa les seves mans suaus sobre meu. Escull el so del piano i va teclejant
suaument. Les seves mans m’acaricien i es mouen harmonioses. Espero sempre
aquests moments dolços, aquests capvespres
en que la noia fa les seves pràctiques de solfeig. Els dies que no ve la
trobo molt a faltar, penso de deu tenir altres deures i demà si hi ha sort
tornaré a gaudir de la seva companyia.
Els dies que la Mireia no
practica, ja estic anguniós, perquè és l’àvia la que ve a estar una estona amb
mi i posa les seves mans rústegues i cansades damunt meu. La pobre dona prou
intenta treure’m algunes notes cadencioses, però la seva poca percepció musical
fa que un mateix so el repeteixi mil vegades. Es fa tant pesat i monòton sentir
sempre el mateix.
Caram! Avui tampoc ha vingut la
Mireia, ni l’àvia, ni el petit marrec. Deuen haver marxat de vacances, o passen uns
dies a casa dels altres avis. Avui m’ha vingut a tocar l’home de la casa, que
no havia vingut mai, només l’havia sentit cridar algunes vegades. Com que es
veu que està sol, ha vingut a distreure’s una estona amb mi. Quines mans més
tosques que té, però després d’uns
quants intents m’arrenca una bella melodia, amb el so del orgue. Potser quan
era jove havia estat organista. L’home s’ha anat engrescant, ha tocat primer
tocava d’oïda, després ha anat a buscar unes partitures i veig que està
engrescat de valent.
Hui, que pesat no marxa mai.
M'agrada com toca, però estic cansat, tinc son i vull dormir. Per una vegada que ve aquest s’enganxa i
no marxa. Aviat serà la una de la matinada i sembla que encara té corda per
estona.
23/09/2014/
Aquest teclat és una mica classista, només li agraden les mans suaus de la Mireia...Tan bonic que és que el petitó li vulgui treure sons i que les mans plenes d'arrugues i d'experiència dels avis es delectin amb la seva música! Ha de ser més receptiu!
ResponEliminaPetonets, Anna.
Una mica classista si que ho es. Li agraden més uns que altres dels seus "concertistes."
EliminaPetonets de bona nit M. Roser
Segur que quan el toquen les mans que li agraden sona més bé. Sempre he pensat que els instruments tenen una sensibilitat pròpia. Diuen que als músics els costa molt canviar l'instrument. M'ha agradat aquest punt de vista des del teclat!
ResponEliminaCrec que si que tots els instruments tenen una sensibilitat especial pròpia, i sonen millor quan els toquen unes mans amigues amb les que es compenetren. Suposo que això fa que cada músic tingui predilecció pel seu instrument.
EliminaUna abraçada, Sílvia