L’Albert i la Jana de 6 i 8
anys respectivament, junt amb els seus pares passen uns dies de
vacances fent turisme rural a una masia de l’alt berguedà. Tenen les seves
dependències, però la resta de temps conviuen a la casa amb els amos de la masia.
Sempre han viscut a ciutat i
desconeixen totalment el món rural, per això de seguida queden admirats al
veure les diferents classes d’ animals que hi ha allà: cabres, porcs, conills, gallines, ànecs, gossos gats, a més de les vaques que
en aquesta època, com tots els estius, estant dos mesos a l’alta muntanya pasturant,
que un dia també aniran a veure-les.
La Pepeta , la mestressa , es una
dona alta, grassoneta, molt riallera, en destaca aquell sacsó que li fa la sotabarba quan riu. Sap molt de
cuinar i els nens gaudeixen amb aquell menjar casolà que els ha fet al primer
dia d’arribada. A la tarda van tots
plegat a l’hort a collir mongetes, tomàquets, carbassons i pastanagues, que
menjaran per sopar.
L’endemà la matí han anat a veure
les gallines i a recollir un munt d’ous amb un cabasset, els nens han volgut
fer una befa a les gallines , estirant-les
les ales i per poc el gall no els pica, quan a sortit en defensa de les
gallines. En un galliner apart i havia una lloca
covant els ous, que després en naixeran els pollets ; més enllà n’hi havia
un altre ja seguida d’un estol de pollets petits. La Pepeta els explicava com
neixen els pollets trencant la closca de l’ou; els nens estaven al·lucinats.
Cada dia feien una visita als conillers, hi havia conills de ha de totes mides, niades de petitons, altres
mitjans i altres de grossos a punt de matar. N’hi havia de blancs, de
virats, de grisos i negres. Tenien als
nens encantats aquests animals.
Un dia van fan una excursió pels voltants , seguint la riera amunt fins al gorg de l’Amagat , llavors van baixar per la font de la Puda. Per l’excursió el Manel, el marit de la Pepeta els va fer un gaiato per cada nen perquè hi havia un tros de camí molt embrollat. Després de dinar els va venir una nyonya, com s’havien llevat molt aviat, van fer una estona de migdiada.
Un altre dia amb el tot-terreny
del Manel van pujar a l’alta muntanya per veure les vaques. Com van gaudir els
menuts i els grans. Aquelles vaques enormes, grans amb les esquelles dringant i pasturant per aquells prats verds. El
paisatge que s’albirava també era de
postal. Els nens van rebolcar-se pel
terra, ja que estaven cansat doncs van caminar molt i costa amunt. De sobte a
la Jana li va sortir unes rodelles vermelles
que li feien molta picor. Al baixar van haver d’anar al metge del poble
veí ja que aquella pruïja se li havia escampat per tot el cos. Res de
l’altre món, alguna herba de la muntanya que li havia fet al·lèrgia, amb una
pomada es va solucionar aviat el problema.
Un cas apart eren els ànecs i les
oques, que xipollejaven a una bassa que hi havia al darrera la casa, els nens
tenien prohibit acostar-hi sols, no fos cas que es fessin una remullada, o que
prenguessin mal.
Moltes tardes gaudien molt collint prunes, albercocs o peres
s dels arbres. El pare pujava els nens a
la seva esquena i així arribaven millor a agafar els fruits. Que n’eren de bons
acabat de collir.
El divendres va venir una màquina
enorme, una recol·lectora , que segava
els camps de blat que s’estenien al vora la casa; segava, batia , separava el blat de la palla i el ficava en
sacs, tot amb una passada. La Pepeta els explicava que això abans era feina de
molts dies i molta gent, ara amb una
tarda ho feien tot. Pels visitants era tot un espectacle.
El dissabte hi va haver un dilema
a l’hora de dinar, després d’una bona escudella hi havia conill guisat i
llavors els nens van rebotar-se, no
podien pas menjar conill d’aquells que
anaven a veure cada dia . Dos d’aquells conills tant bonics ara eren a la
cassola, els venien les llàgrimes als ulls i se’ls feia un nus a la gola. No
admetien explicacions . La mestressa al veure els nens tan afligits els va fer
un parell de botifarres i això si que se les van menjar sense remordiments.
Que de presa van passar aquells deu dies en aquell ambient rural, vivint des de dins les experiències d’aquell món fins llavors desconegut. Havia arribat l’hora de la partida. L’hora d’acomiadar-se de la Pepeta i el Manel.
S’han impregnat d’aquell món ,
dels colors, de les olors i també de les
pudors. Han aprés moltes coses que ignoraven, tan els pares com els nens
. Han gaudit de la natura en estat pur, han caminat, s’han relaxat, han aprés
les especies que es cultiven als horts, els arbres fruiters, han munyit cabres
i han provat de fer formatges. Han estat unes vivències extraordinàries i ja
han quedat per l’any vinent que tornaran
uns dies a aquell lloc per gaudir de nou d’aquell ambient extraordinari tant
diferent del seu dia a dia habitual.
07/07/2014/
Ai Anna, m'ha encantat aquest relat i si en podria explicar jo també de coses del món rural...M'han fet gràcia les paraules vermelles, les conec totes menys això de "pruïja", que no ho havia sentit a dir mai, nosaltres dèiem urticària!
ResponEliminaGràcies per fer-me reviure tantes coses.
Petonets.
M'alegro que t'hagi agradat el relat, totes dues hem compartit experiències i ens agrada el món rural. Molta gent d'avui, sobretot els menuts no tenen ni idea del món de pagès, sort de les cases rurals que els acosten a aquestes vivències.
ResponEliminaLes paraules vermelles son oblidades a sortir, entre el grup que fem relats. Moltes vegades les hem de buscar al diccionari.
Una abraçada