CONEIXENT EL MÓN RURAL

L’Albert i la Jana de 6 i 8 anys  respectivament,  junt amb els seus pares passen uns dies de vacances fent turisme rural a una masia de l’alt berguedà. Tenen les seves dependències, però la resta de temps conviuen a la casa amb els amos de la masia.

Sempre han viscut a ciutat i desconeixen totalment el món rural, per això de seguida queden admirats al veure les diferents classes d’ animals que hi ha allà: cabres,  porcs, conills, gallines,  ànecs, gossos gats, a més de les vaques que en aquesta època, com tots els estius,  estant dos mesos a l’alta muntanya pasturant, que un dia també aniran a veure-les.

La Pepeta , la mestressa , es una dona alta,  grassoneta,  molt riallera, en destaca aquell sacsó que li fa la sotabarba quan riu. Sap molt de cuinar i els nens gaudeixen amb aquell menjar casolà que els ha fet al primer dia d’arribada.  A la tarda van tots plegat a l’hort a collir mongetes, tomàquets, carbassons i pastanagues, que menjaran per sopar.

L’endemà la matí han anat a veure les gallines i a recollir un munt d’ous amb un cabasset, els nens han volgut fer una befa a les gallines , estirant-les les ales i per poc el gall no els pica, quan a sortit en defensa de les gallines. En un galliner apart i havia una lloca covant els ous,  que després  en naixeran els pollets ; més enllà n’hi havia un altre ja seguida d’un estol de pollets petits. La Pepeta els explicava com neixen els pollets trencant la closca de l’ou; els nens estaven al·lucinats.

Cada dia feien  una visita als conillers, hi havia conills de  ha de totes mides, niades de petitons, altres mitjans i altres de grossos a punt de matar. N’hi havia de blancs, de virats,  de grisos i negres. Tenien als nens encantats  aquests animals.

Un dia van fan una excursió pels voltants , seguint la riera amunt fins al gorg de l’Amagat , llavors van baixar per la font de la Puda. Per l’excursió el Manel, el marit de la Pepeta els va fer  un gaiato per cada nen perquè hi havia un tros de camí molt embrollat. Després de dinar els va venir una nyonya, com s’havien llevat molt aviat, van fer una estona de migdiada.

Un altre dia amb el tot-terreny del Manel van pujar a l’alta muntanya per veure les vaques. Com van gaudir els menuts i els grans. Aquelles vaques enormes, grans amb les esquelles dringant  i pasturant per aquells prats verds. El paisatge que s’albirava  també era de postal. Els nens van rebolcar-se  pel terra, ja que estaven cansat doncs van caminar molt i costa amunt. De sobte a la Jana li va sortir unes rodelles vermelles  que li feien molta picor. Al baixar van haver d’anar al metge del poble veí ja que  aquella pruïja se li havia escampat per tot el cos. Res de l’altre món, alguna herba de la muntanya que li havia fet al·lèrgia, amb una pomada es va solucionar aviat el problema.

Un cas apart eren els ànecs i les oques, que xipollejaven a una bassa que hi havia al darrera la casa, els nens tenien prohibit acostar-hi sols, no fos cas que es fessin una remullada, o que prenguessin mal.

Moltes tardes  gaudien molt collint prunes, albercocs o peres s dels arbres. El pare  pujava els nens a la seva esquena i així arribaven millor a agafar els fruits. Que n’eren de bons acabat de collir.

El divendres va venir una màquina enorme, una recol·lectora ,  que segava els camps de blat que s’estenien al vora la casa;  segava, batia ,  separava el blat de la palla i el ficava en sacs, tot amb una passada. La Pepeta els explicava que això abans era feina de molts dies  i molta gent, ara amb una tarda ho feien tot. Pels visitants era tot un espectacle.

El dissabte hi va haver un dilema a l’hora de dinar, després d’una bona escudella hi havia conill guisat i llavors els nens van rebotar-se,  no podien pas menjar conill d’aquells  que anaven a veure cada dia . Dos d’aquells conills tant bonics ara eren a la cassola, els venien les llàgrimes als ulls i se’ls feia un nus a la gola. No admetien explicacions . La mestressa al veure els nens tan afligits els va fer un parell de botifarres i això si que se les van menjar sense remordiments.

Que de presa van passar aquells deu dies en aquell ambient rural, vivint des de dins les experiències d’aquell món fins llavors desconegut. Havia arribat l’hora de la partida. L’hora d’acomiadar-se de la Pepeta i el Manel.

S’han impregnat d’aquell món , dels colors, de les olors i també de les  pudors. Han aprés moltes coses que ignoraven, tan els pares com els nens . Han gaudit de la natura en estat pur, han caminat, s’han relaxat, han aprés les especies que es cultiven als horts, els arbres fruiters, han munyit cabres i han provat de fer formatges. Han estat unes vivències extraordinàries i ja han quedat per l’any vinent  que tornaran uns dies a aquell lloc per gaudir de nou d’aquell ambient extraordinari tant diferent del seu dia a dia habitual.

 07/07/2014/