El
passat diumenge 22 de juny, primer dia d’estiu, el 21 a migdia havia acabat la
primavera, seguint el “V Cicle de Concerts i Temples Romànics del Bages”
organitzat per Amics de l’Art Romànic del Bages visitàvem la masia de Can Plana
a Sant Joan d’Oló. Llogaret apartat del riu constant de vehicles que circulava
per la C-25.
La
tarda era alegre i clara, potser bastant xafogosa per la calor estival que ens deixava
constar la seva presència.
L’arbreda,
els prats i les vinyes del voltant de la casa i del seu entorn lluïen encara
amb la frescor primaveral i les flors plenes de colors ens oferien el seu
contrast vers l’herba verda.
La
masia de can Plana és una construcció segons dades de la segona meitat del
segle XIX però el lloc de la Plana apareix documentat el 1112. En una pedra de
llinda hi ha la inscripció de Isidro Casamitjana 1868.
Entremig
de vinyes ben cuidades i ametllers que mostraven en les seves branques la
propera collita, es presentava davant nostre, amb la senzillesa tan habitual del
humils. l’esglesiola o capella de la Santa Creu esmentada l’any 1081. Na Roser
Parcerisas ens va donar una breu, però clara presentació de l’edifici i la seva
història.
Després
de la visita a la capella els aproximadament cent assistents vam entrar en unes
dependències de la masia per escoltar el concert habitual en aquestes trobades.
En
aquesta ocasió vam gaudir de la música interpretada per Mara Aranda, cantant i
compositora valenciana d’àmplia trajectòria en música mediterrània i que ha
format part de diferents grups i de Jota Martínez, músic, productor i lutier.
Ens
van fer una aproximació a la música medieval sefardita i del so dels
instruments musicals de l’època. Van gaudir d’una grata tarda digne de recordar
i agrair als seus intèrprets. També als
dirigents d’Amics de l’Art Romànic per haver aconseguit la seva presència com
aportació a la cultura del poble.
Jota
Martínez ens va presentar els diferents instruments medievals. Però voltegen en
la meva ment les seves paraules durant l’afinació de la “zanfona” ens va dir:
¾
Un
músic que toca la “zanfona” passa la meitat del temps afinant-la i l’altre
meitat tocant desafinat.
També
grata i memorable la darrera actuació mostrant l’inici del seguiment per part
de les noves generacions d’aquest art tan antic i també nostre.
Miquel
Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada